dijous, 24 de juliol del 2008

Oleguer: Bon viatge pels guerrers!


“Bon viatge pels guerrers
Que al seu poble són fidels…”

N’Oleguer Presas, jugador del Futbol Club Barcelona i patriota compromès, deixa el nostre club per fitxar per l’Àjax d’Amsterdam.

Des d’aquí, des d’aquest bloc, volem acomiadar-nos d’ell i donar-l’hi les gràcies per tot el que ha fet per nosaltres.

L’Oleguer, més enllà de ser un gran futbolista que va participar decisivament en les temporades clau dels èxits del Barça del projecte Laporta, el recordarem sempre, també, com a persona.

L’Oleguer exemplifica els valors pels quals tots els membres de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi estimem el Barça. Perquè al darrere de tot, perquè per damunt de tot, hi ha un compromís amb el país. I n’Oleguer era l’exemplificació d’aquest compromís.

Barça i catalanitat són dos valors íntimament units, absolutament units. El Barça és més que un club pel compromís desacomplexat de la catalanitat. I jugadors com l’Oleguer assumeixen aquesta veu també sense complexes. N’hi ha molt pocs com ell. N’hi ha molt pocs que hagin exhibit sempre i en tot hora el seu compromís militant i amb el país, alhora que demostraven una professionalitat esportiva absolutament exemplar.

Ara, quan aquests caragirades del Puyol i en Xavi tornen a la concentració del FCB, després d’haver celebrat amb un entusiasme insultant les victòries d’Espanya, ignorant i menyspreant el sentiment de l’enorme massa barcelonista i catalanista, és quan persones i futbolistes com l’Oleguer, i el seu compromís, esdevenen grans, enormes, gegantins.

I és quan més al seu costat hem d’estar i és quan més l’enyorarem.

Sí, nosaltres tampoc som partidaris d’heroïsmes individuals, ni d’exigir més del que és raonable exigir als jugadors catalans del Barça. Però fins i tot quan un jugador juga contra un ex – equip seu i fa un gol, es mostre moderat en la celebració, en senyal d’agraïment i respecte. L’agraïment i el respecte que no han tingut ni en Puyol ni en Xavi pel que representa el Barça.

Si el Barça és més que un club, que ho és, és per la seva desacomplexada i útil defensa de la catalanitat. Que aquests personatges, que aquests jugadors catalans del FCB, es passin per l’entrecuix la història i la tradició del FCB, i cridin com a energúmens “Viva España” és un autèntic insult.

Per això, volem insistir, Oleguer és un autèntic exemple. Per això voldríem que tots els jugadors catalans del Barça tinguessin l’Oleguer d’exemple, i eixamplessim així la glòria del nostre club, amb una nova generació de futbolistes compromesos amb el club i amb el nostre país.

Oleguer, et trobarem a faltar. I vindrem a veure’t a Amsterdam, amb les nostres banderes i amb la pancarta de la penya.

“Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels
afavoreixi el déu dels vents
els velams del seu vaixell”

divendres, 18 de juliol del 2008

Sou la vergonya de Catalunya


Aquest club de merda que és el RCD Espanyol de Barcelona s’ha despenjat aquest estiu amb una pressumpta creu de Sant Jordi a la segona equipació de l’equip de futbol.
Serem directes: és una puta vergonya.

A la seva lamentable existència, aquesta gent hi suma ara la vergonya de fer servir un dels símbols més preuats de la catalanitat, la Creu de Sant Jordi, no se sap ben bé amb quin objectiu si no és el d’avergonyir-nos a tots els catalans i el d’embrutar la nostra simbologia.

Hi arriben, a aquest indecent ús de la Creu de Sant Jordi, després d’haver rebutjat –evidentment- fer servir la senyera a les seves equipacions. Algun espavilat ignorant devia pensar que la Creu de Sant Jordi seria una cosa així com una versió light, descafeïnada, desprovista d’història i valors nacionals.

Evidentment no els hi donarem ara una lliçó d’història. Ni s’ho mereixen ni probablement entendrien res. Però la Creu de Sant Jordi és la primera bandera nacional del nostre país. Un símbol arrelat a la nostra història i a la nostra voluntat de ser. Justament dues coses que si alguna cosa representa el RCD Espanyol és la seva hostilitat, el seu menyspreu, el seu odi envers tot el que representa catalanitat.

Aquest cop heu anat massa lluny en el vostre menyspreu a la nostra història. Aquest cop heu anat massa lluny en l’apropiació indecent d’un dels símbols sagrats de la catalanitat, amb l’únic objectiu de combatre-la. Incorporeu la Creu de Sant Jordi des del menyspreu a la simbologia de la catalanitat i des de la més absoluta de les ignoràncies envers la nostra història.

Només us mereixeu que menyspreu. El nostre menyspreu i el de tota la gent de bé d’aquest país. Sou la vergonya de Catalunya.

Free Counter and Web Stats