Mai caminaràs sol

Avui hem acomiadat, al tanatori de Les Corts, al Santi, "Santi Vilanova", i ho hem fet com s’acomiada als millors, com s’acomiada als herois, amb emoció –apenes continguda- i els nostres himnes.

Diada dels reis mags, dia asolellat. Un munt de gent ens hem concentrat al tanatori per acomiadar al Santi. Com han deixat ben clar els qui han parlat durant la cerminònia, en Santi ha estat una persona respectada i estimada per tothom, sense diferències, sense distància, i avui tothom ha volgut ser present per a acomiadar-se, per ser presents en aquest moment del “fins que ens tornem a trobar”. Com deia l’esquela de l’Avui, avui hi érem tots els que havíem compartit amb ell els seus ideals, del Barça i de Catalunya.

No sabem perquè abans d’ahir a El Mundo Deportivo van dir que era soci de la nostra Penya. No ho era, evidentment ens hagués omplert d’orgull que ho fós, però no ho era, i no sabem perquè a El Mundo Deportivo ho han dit. Ens sap greu per tots, aquesta notícia, i tot i que no hi tenim res a veure, demanem disculpes si cal.

Dins de la Penya, tots el coneixíem, alguns obviament havien tractat més amb ell que no d’altres. Els que hem tingut la sort de compartir més moments amb ell i anar-lo coneixent més a fons hi vam anar descobrint una persona admirable, amb una enorme enteresa i coratge. Una greu malaltia li ha anant minvant la salut mica en mica, però ell mai ha canviat, valent i dur quan ha calgut, i rialler quan era l'ocasió, i així fins al final. És un exemple per tots nosaltres veure com, malgrat que cada cop tot li costava més, intentava participar en aquelles coses que li agradaven: venir al gol sud a veure el Barça i on es podia passar tot el partit parlant amb gent diferent, participar en festes, concerts, dinars, sopars.... Alguns també hem tingut la sort de compatir amb ell moltes estones en activitats de la Barcelona Hammers Association.

Ha estat sempre fidel també als seus ideals i passions: El Barça i Catalunya, sempre disposat a defensar-ho davant qui fós i on fós, tant de bo els nostres covards governants tinguessin un 1% de la integritat i el coratge d'en Santi. I així ha estat com la familia ha volgut que ens acomiadéssim d'ell, vestit amb la samarreta del Barça i amb el fèretre cobert amb l'estalada.

La ceremonia, civil, ha estat molt emotiva. L'entrada a la capella, plena de gent, ha vingut acompanayada de l'himne oficial de Catalunya, Els Segadors. Hi han intervingut familiars i amics, que ens han parlat de com de gran era en Santi.

Després que gairebé ni poguéssim murmurar l’himne del Barça, ens hem acomiadat cantant, amb un nus a la gola, "You'll never walk alone", en un moment ple d’emoció que ens ha humitejat a tots els ulls, mentre vèiem desaparèixer el fèretre.Avui hem acomiadat a un dels "imprescindibles". Un autèntic heroi.

Santi, la lluita continua.

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure.

DOL PER UN GRAN BARCELONISTA

Avui ha mort a Barcelona el nostre amic i company Santi Salguero i Flix, gran barcelonista i patriota exemplar.

Les penyes barcelonistes Nostra Ensenya, Creu de Sant Jordi, Cardedeu, Almogàvers i l’Urpa expressem la nostra més absoluta tristesa i desolació i traslladem a la família i amics més propers el nostre condol.

La capella ardent quedarà instal·lada dimarts dia 5, al tanatori de Les Corts, a partir de les 15:00, i el funeral tindrà lloc al mateix tanatori de Les Corts, dimecres dia 6 de gener a les 12:45.

2009: el millor any de la nostra història, el millor any de les nostres vides… i la PB Creu de Sant Jordi sempre hi ha estat!

TV3 ens acaba d’oferir un espectacular documental sobre el millor any de la nostra història, l’any de les 6 copes, l’any que vam tocar el cel amb els dits… i el cel era blaugrana!

Aquest any serà tan inoblidable com irrepetible. Nosaltres tenim la sort, l’enorme fortuna, d’haver-lo viscut, d’haver viscut i gaudit tot!

Hem estat tot l’any al camp. Hem estat a totes les finals! Vam ser a València. Vam ser al final de la lliga. Vam ser a Roma. Vam ser a la tornada de la Supercopa. Vam ser a Mònaco, i finalment vam ser a Abu Dhabbi…

Som el club més gran del món. Som el millor equip de la història. Som un club únic, que representa com ningú l’ànima de tot un poble. Som poble, perquè no podem ser res si no som poble.

Somb les llàgrimes de Guardiola. Sí, som també les llàgrimes de Guardiola, aclaparats pel que hem viscut, emocionats, vibrants, incrèduls, amb el pes de la història, amb el pes de tantes ànimes i esperances… Sí, som també les llàgrimes de Guardiola, que són les llàgrimes de tots, dels que ho hem pogut viure i dels que no hi són, dels fundadors, dels nostres pares, dels nostres avis, de tots els que ens han precedit.

Som els més grans. I aquest 2009 hem fet història. Irrepetible. Però l’hem viscuda.

Ara, quan l’any toca la seva fi, des de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi volem agrair a tothom haver-ho fet possible, haver-nos permès viure aquest any.

I avui, també, ratifiquem el nostre compromís vital amb el nostre club, amb aquests colors, amb tot el que representen, amb el nostre país. Continuarem, com sempre, donant suport a l’equip. Lluitant a mort pels nostres colors. Deixant-nos la veu cada partit. Seguint l’equip als seus desplaçaments. Defensant sempre, i per sobre de tot, el que és el Barça, el que representa, tota la seva dimensió esportiva i nacional.

Des de la Creu de Sant Jordi volem, també, desitjar-vos un feliç 2010. I us instem a treballar, animar, fet tots els possibles perquè repetim el màxim d’èxits. Però, sobretot, sobretot, us convoquem, aquest 2010, mes de maig, al Santiago Bernabeu (Espanya), a la final de la Champions. Ens hi veiem!

Visca la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Visca la vida!

El millor equip de la història, el club més gran del món

Dissabte, novament, vam poder cridar CAMPIOOOOOOOONS! Per sisena vegada aquesta temporada. VAM ARRIBAR A L'ÈXTASI CULÉ!!!!

Sis títols. 100% d’efectivitat. Tots els títols guanyats de tots els títols disputats!

El resultat, guanyar, assolir la sisena, eclipsa qualsevol debat o comentari en relació al partit. Només la intensitat del nostre equip, aquell cercar sempre la victòria, aquell anar-hi per damunt de tot fa que la victòria tingui, a més, aquell punt d’èpica.

Dissabte, a Abu Dhabi, el Barça es va coronar com l’equip de futbol més gran de la història. Ho hem guanyat tot, i a més a més ho hem fet jugant bé i amb humilitat, amb un futbol i una actitud plens de valors.

Guanyar totes les competicions (sis!) jugades el mateix any ens converteix en l’equip més formidable de la història. Aquest èxit té noms propis. Una junta, encapçalada per Joan Laporta, que va tenir l’encert (després de dues temporades decebedores des de tots els punts de vista) de confiar en Josep Guardiola com a entrenador del primer equip. Un Pep Guardiola que s’ha revelat com el més gran que ha passat mai al FC Barcelona esportivament parlant; d’ell és el gran mèrit d’haver fet aquest equip campió, d’haver extret dels nostres jugadors el millor d’ells mateixos i d’haver forjat un caràcter guanyador que és impressionant.

Fer-ho, a més, en un club amb la identitat que té el FC Barcelona, amb un equip ple de figures sorgides del planter, i amb el valor moral que té el que representa el Barça per a tots els catalans fa que no només tinguem l’equip més gran de la història, sinó que a més a més ens poguem coronar com el Club més gran del món.

No hi ha cap club al món que representi el que representa el FC Barcelona. No hi ha cap club al món que tingui un ventall de seccions esportives tan triomfant com el FC Barcelona. No hi ha res que s’hi pugui assemblar. Res.

I per reblar-ho tot… és un club que ens pertany a tots els socis.

No cal dir gaires coses més. És el moment de disfrutar d’aquest moment històric. Un moment únic, extraordinari. Hem fet història. Som història. I nosaltres ho podrem explicar. Tenim, a més, l’orgull de pertànyer al club més gran del món. Això no ve d’ara. Són moltes les generacions de culers que ho han fet possible.

Però, sobretot, són moltes les generacions de catalans que s’han sentit identificades amb el FC Barcelona. I no hem decebut. Ara estem al moment més gloriós del nostre club. I l’hem de disfrutar. I ens agrada molt la samarreta: TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR.

Aquesta ha de ser l’actitud. De guanyadors. I de gent que ho sap gaudir.

Demà dimarts, la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi serà amb la nostra selecció. Per compromís, per patriotisme. Perquè sabem el que som.

I dimecres tindrem el dinar de Nadal de la Penya.

I així, continaurem fent història. Amb les gestes esportives i amb el compromís diari amb una manera de viure el Barça i Catalunya.

Bon Nadal a tothom!!!!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

La Creu de Sant Jordi, fidel als seus principis i manera de viure el Barça

Diumenge vam tenir una grandíssima jornada de barcelonisme i catalanisme.

Amb motiu del partit contr el Real Madrid, l’any passat vam instaurar un torneig de penyes barcelonistes que donem suport a les seleccions catalanes.

Enguany vam repetir la moguda. El matí de diumenge les penyes barcelonistes Creu de Sant Jordi, Cardedeu, l’Urpa i Nostra Ensenya, vam fer un quadrangular pro-seleccions catalanes.

El torneig, com l’any passat, el va tornar a guanyar la Penya Barcelonista de Cardedeu. Això sí, després d’una primera eliminatòria contra l’Urpa que es va haver de decidir al penalts. Aquest cop la final va ser molt més competida, i contra la Creu de Sant Jordi. Al torneig van assistir Xavier Vinyals i Sergi Blàzquez, president i vicepresident de la Plataforma proseleccions catalanes. Tot enmig d’un gran ambient de barcelonisme i de fidelitat nacional.

A migdia hi va haver un dinar de germanor per a tots els associats de les penyes, al barri de Sants. Vam compartir una bona taula i càntics, en els preliminars del partit.

Amb posterioritat, tots els penyistes ens vam desplaçar per una ruta de bars fins a les immediacions de l’estadi, on la festa va continuar, enmig de càntics, bengales, etc.

Un cop a l’estadi, el que va passar a l’estadi ja és prou conegut per tots. Una victòria justa del nostre Barça, després d’un partit molt disputat. Un gran gol d’aquest enorme crack que és n’Ibrahimovic ens va donar una victòria important, molt important, davant la brunete madridista.

Assenyalar finalment que vam tenir algun intercanvi d’impressions amb gent que portava banderes islamistes al nostre camp. Hi ha coses que s’han de parar abans no sigui massa tard, i aquesta n’és una.

Visca el Barça, visca Catalunya i honor als nostres símbols i tradicions!

PS: els propers dies penjarem un minireportatge fotogràfic de la diada barcelonista

CRÒNICA DE MÒNACO: FINS ELS COLLONS DE LA UEFA

Un cop més la Creu de Sant Jordi va posar en marxa el seu desplaçament per seguir el nostre Club allà on juga, malgrat que com ja veureu més endavant, sigui a llocs poc propicis de cara al seguidor. Aquest cop el desplaçament es feia conjuntament amb 2 membres dels ICC ( “L’Avi” i en “Sinvergüensa”), amb els quals vam quedar a les 05:30 de la matinada de divendres per anar fins al Vallès, on vam recollir en Cel·lulare. A les 06:15 enfilàvem l’autopista direcció França. Com es habitual en Súper es va oblidar quelcom, aquest cop no va ser cap bandera ni cap entrada, sinó els cd de música, la qual cosa va obligar a l’expedició a fer tot el viatge a base de UB-40, Compay Segundo i un cd del Barça per a nens.

A la primera àrea de servei que vam entrar, ja a territori francès, vam veure que no es venien cerveses amb alcohol. Això ens va obligar a fer 2 sortides fora de l’autopista i anar a pobles, com ara Arlés, on poder ingerir la beguda oficial de qualsevol desplaçament. Aquest fet va endarrerir el nostre horari i no vam passar per Niça on teníem l’hotel sinó que vam anar directament a Mònaco. Arribàvem a aquell país artificial cap allà les 15:00. Vam aparcar relativament a prop de l’estadi, on havíem d’anar ja que al no haver tingut sort en el sorteig del Barça, vam haver de recórrer a les entrades de la UEFA, les quals s’havien de retirar abans de les 16:00.

Un cop amb les entrades a la mà va anar al primer bar que vam trobar i quina va ser al sorpresa al veure que no servien alcohol. Al principi vam pensar que seria només als bar a prop de l’estadi i vam començar a caminar per allunyar-nos del recinte esportiu. No fèiem més que pujar i pujar escales, carrers costeruts, cada cop més lluny del camp però la resposta dels cambrers sempre era la mateixa: negativa total a servir res amb alcohol. En el nostre periple vam arribar fins l’estació de tren.

La nostra emprenyamenta amb aquestes lleis de la UEFA era de tal magnitud que vam decidir agafar un tren i anar a Niça a privar i tornar, estàvem desfets del viatge en cotxe, de tant caminar i de el calor horrorosa que feia. Entrem a l’andana, mirem horaris i preus, reflexionem i ens adonem que si marxem, sent l’hora que era, només faríem que posar els peus a Niça i haver de tornar.

Decidim baixar cap al port i seguir buscant, això ja s’havia convertit en un repte: Creu de Sant Jordi vs UEFA. Entrem en un altre bar i de sobte Sant Jordi baixa del cel….la mestressa ens diu: -“Us dono llaunes de cervesa amb alcohol però les heu d’amagar i les heu de beure lluny d’aquí”….YEEESSSSSS!!! . Omplim la bossa i marxem. La ciutat està plena dels CRS, i hem de trobar un lloc tranquil on no ser vistos. Arribem fins els mateix port, on entre el pàrking i un mini jardí, decidim seure i gaudir de tant preuat líquid…que bona que està la cervesa, i més si la beus de forma il·legal!!!

Un cop acabades les birres en “Sinverngüensa” troba un altre bar a prop on d’estranquis ens proveeixen de més birres. Decidim quedar-nos allí i gaudir de les poques coses que Mònaco ofereix de franc: veure iots que semblen palaus, cotxes de somni i dones espectaculars, això si, tot es mira però res es toca….snif! Un cop saciada la nostra set, enfilem cap a l’estadi. Altres barcelonistes ens diuen bars on trobar birres normals. Un cop allà parlem amb la cambrera i quan tot semblava conforme, d’una de les taules que hi ha a la terrassa s’aixeca un individu, ens mira i entra al restaurant, surt i darrera d’ell la cambrera que amb cara de circumstàncies ens diu que no hi ha alcohol…¿¿?? . L’individu en qüestió porta una acreditació penjat, és un directiu de la UEFA!!!! Cabró, fill de puta!! Les nostres mirades el fulminen i encara té la cara dura de dirigir-nos un “estúpids”…. La nostra indignació no té límits i li dirigim tota classe d’improperis. Optem per marxar, sort que al bar del port havíem fet una darrera comanda de llaunes que van ser racionades degudament. Pel camí ens trobem amb companys que han fet feina contra la xacra habitual en aquests desplaçaments internacionals, seguidors del Barça que van amb l’estanquera. La càrrega ha obligat a intervenir als CRS. Bé per la bona gent, per la gent com cal!

Un cop arribats a l’estadi, tenim entrades diferents i ens separem. La zona nostra era plena de gent del Barça però també de gent vinguda de llocs diversos: francesos, moros, ultres de la Lazio…un poti poti que va fer que no s’animés tant com ho va fer l’altre gol. Per sort Pedro ens va estalviar la loteria dels penaltis i vam poder tornar a casa amb la copa, 5 de 5, que gran!!!

Un cop acabat el partit quedem al cotxe i una mica més tard del previst enfilem camí cap a Niça. L’hotel està a prop de l’estació de tren, es la 1 de la matinada i per sort pels voltants hi ha bars oberts on podem menjar quelcom. Estem destruïts i decidim anar a dormir. Dissabte a les 12:00 ja estem de camí cap a Barcelona i arribem a casa sense cap incidència més.

Visca el Barça i visca Catalunya lliure!

SOPAR D’ESTIU DE LA PENYA

Com cada any, hem celebrat el tradicional dinar d’estiu de la penya. Un bon moment per a acomiadar la temporada d’activitats de la penya.

Ja fa dies que les competicions s’han acabat. Però encara estem “en l’any esportiu”.

Ens trobem, com cada any, a la vora de la mar, a la Barceloneta. Ja ens coneixen. Grans abraçades, riures, etc.

Anem arribant poc a poc. La nit està estranyota (que diria en Molina), i ens preparen, per si un cas, una taula a l’interior. Però la veritat és que a fora estem molt bé, no fa calor, veiem la mar... En Giusseppe ens distribueix a tots els CD amb fotos de Roma.

I comencen a volar les ampolles de Viña Sol. I els aperitius, i els arrossos, i les fideuàs, i què sé jo.

Després d'infinites ampolles de vi i d’abundants licors i copes a la mateixa terrassa, ens n’anem cap al Fast Net, un irlandès força acollidor del Passeig. Apretem amb els gintònics. Les converses flueixen per tot arreu. Estem eufòrics. La temporada ha estat espectacular, increïble. I la Creu de Sant Jordi hi ha estat present: Múnic, València, Roma….

Ara, una mica de vacancetes. Just quan ja comença el futbol. Just quan ja hem fitxat aquest crack brutal de l’Ibrahimovic. Just quan l’equip torna a tocar-la. Just quan ja estem comptant els dies que falten perquè comencin les competicions.

Bones vacances a tothom!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Intens cap de setmana patriòtic i barcelonista

Venim del nord...

Dissabte, membres de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi vam pujar fins l’estadi olímpic Lluís Companys, a donar suport a la selecció catalana i animar, després, els Dragons Catalans.

Amb una decisió plenament encertada, els Dragons Catalans, l’equip d’elit de la Catalunya Nord de Rugby XIII havia decidit jugar un dels seus partits de la lliga europea a Barcelona. Milers de seguidors nordcatalans van omplir Barcelona. I també vam ser una bona colla de principatins els que ens vam acostar a l’estadi.

A l’esplanada del Palau Sant Jordi hi havia un magnífic ambient. Vam estar-hi fent cerveses i gaudint de l’ambient. Ens va cridar l’atenció aquesta noia que portava la senyal de “Salses El Castell”. Sí, el nord de la nostra nació, de Salses a Guardamar… i de Fraga a Maó…

Diumenge vam assistir als actes de cel·lebració del 50è aniversari de la Penya Barcelonista de Cardedeu.

Intervenció d'en Laporta davant els penyistes i el president de la PB Cardedeu

Va ser una jornada festiva i molt lluïda, a la que s’hi van aplegar també totes les penyes del Vallès. Hi va assistir el president Laporta, que va rebre un autèntic bany de multituds. Tothom volia un autògraf, una foto…

El "Super", amb el president...

Els parlaments, tots, a l’alçada de l’esdeveniment, i enaltint la unió entre els sentiments de barcelonisme i catalanitat.

Després ens vam traslladar al restaurant, on una munió de penyistes de Cardedeu i d’altres penyes vam acompanyar els amfitrions.
El "super" atenent Barça TV

Des d’aquí, la nostra felicitació als amics de Cardedeu.

Visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Pujada a Montserrat de la Creu de Sant Jordi

Dissabte 13 de Juny, a les 08:15 hem quedat a plaça Sarrià per anar en cotxe fins a Monistrol i des d'allí pujar a peu fins el monestir. Volem complir la promesa feta de pujar a preu si aconseguíem el triplet.

El dia es presenta magnífic, però ens donem pressa ja que la calor s'espera intensa i no volem patir més de que correspongui.

Arribem sense complicacions a Monistrol, deixem el cotxe al pàrking del cremallera i entem dins del poble. 2 membres de l'expedició saben bé el camí ja que la setmana passada van intentar fer la pujada però es van trobar amb la xusma perica que donaven gràcies a la Mare de Déu per no baixar a segona, aquí ja veieu la gran diferència entre ells i nosaltres, i van haver de desistir davant els insults i amenaces.

Avui pugem amb reforços, a més a més tenim intenció de trobar-nos altra gent del Gol Sud. Just abans de començar la pujada, ens aturem a un bar per agafar aigua en abundància. Comença l'ascensió, davant nostre un petit grup de pericos, format per un pare 2 i 2 nens petits, darrera un grupet de 3 persones, un d'ells amb la samarreta del Barça. Anem tirant, són les 10:00 i la calor ja pica de valent.

En un moment donat trobem que el camí es bifurca, no hi ha cap senyal i ens decidim pel de la dreta....error, aquell porta de nou al poble, tornem a refer el camí. Els 3 dels darrera ens han avançat, la dona que va amb ells porta sandàlies d'anar a la platja...com es pot ser tant pixa pins!!!!

Al cap d'una estona una altra bifurcació, i ara cap a on? Sort que un home que passa per allà fent footing ens informa: el de l'esquerra és el llarg i el de l'esquerra, l'anomenat, "3/4", és el ràpid però difícil. Ens ecomanem a Sant Jordi i decidim pujar pel 3/4.

Al cap d'una estona veiem baixar al pare perico i els 2 fills, no es camí apte per criatures i giren cua. La veritat es que en alguns moments ens empenedim d'haver agafar aquest camí, però tampoc se'ns passa pel cap tornar, així doncs i sota el crit de "No hi ha dolor", anem pujant.

Ens anem trobant gent que baixa, algun diuen: "Vinga pugeu, que a dalt hi ha molt perico".

Finalment, i amb les cares vermelles com a gambes de la calor i l'esforç, arribem a dalt. Fem un parada per recuperar-nos abans d'arribar a la plaça per tal de presentar-nos davant del monestir una mica endreçadets. Donem un volta i ja plenament refets, fem les primeres cerveses.

Truquem als que estan pujant, membres de Nostra Ensenya, Barcelona Hammers i altres habituals i ens diuen que s'ho han repensat i no pugen caminant sino amb el cremallera....responem amb crits de fora, fora i buuuuuuuu!!!!!

Al cap d'una estona ens trobem tots en un dels bars, i comencem a beure més cerveses, allò sembla un desplaçament, banderes penjades, càntics....Arriba el moment d'anar a veure a La Moreneta. Déu n'hi do la cua que hem de fer. Un cop venerada, baixem ràpid ja que tenim restuarant reservat a Monistrol.

Deixem la Sagrada Muntanya del catalans baixant amb el cremallera. Mentre anem cap avall pensem, la veritat es que hi ha un bon troç... El dinar està reservat en un resturant del casc antinc, dinem a la terrassa, amb ombra i estem a la glòria.

Visca la Moreneta, patrona de Catalunya!
Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Dies de glòria (II). Algunes fotos...

Dilluns pel capvespre, a Campo di Fiore, primeres birres del presi, el vice i en pomodoro...

Dimecres matí. Reservoir Dogs culés de la Creu de Sant Jordi. Camí del Fòrum i el Col·liseum. Presi, vice, jerbo, pedrito, giuseppe, akor, pomodoro...

Dimecres migdia. Col·liseum. Creu de Sant Jordi. Presi, vice, pomodoro, jerbo, pedrito, akor, giuseppe...

Més col·liseum. Els de sempre.

I encara més Col·liseum, els de sempre també...

Trastevere, camí de la Tratoria

Trastevere. Ja a la tratoria. Basil, Giuseppe, Pedrito, Cel·lulare, Jerbo, Presi, Vice, Jamie, Cristopher Walken, Pomodoro, Cel·lulare i Pintx...

Tocant-se els ous...

La taula de la furgoneta atòmica...

Malgrat algun impresentable, no vam menjar peus de porc...

Foto de família, amb el cuiner i un dels cambrers....

Moment de desorientació per "la llei seca", previ a la dissolució del grup i campi qui pugui...

Dijous, a la Via Catalana...

I visca el Barça i visca Catalunya lliure!