La victòria del Barça avui a camp de l’Osasuna (2-3) és importantíssima i té un mèrit enorme!
Avui hem fet un altre pas important. El Barça està aguantant molt bé la pressió de ser líder amb tants punts d’avantatge sobre els seus perseguidors. I avui, en un camp complicat, en unes condicions poc favorables per a desplegar el joc del Barça… hem treballat i arrencat una importantíssima victòria.
Ho hem fet, a més, remuntant un marcador que, després de posar-nos pel davant, se’ns havia posat en contra, i hem passat d’un 0-1 a un 2-1, amb tot el que això implica.
En el post anterior parlàvem que aquest gener-febrer, abans de reprendre la Champions, és clau per al Barça, per deixar totalment encarrilada la Lliga. Per fer-ho necessitem mantenir una tensió altíssima, i guanyar. Aquest és el camí perquè els nostres rivals no es creixin i no ens compliquin el tram final de la Lliga, on el Barça estarà viu en tres competicions, i jugant-se la Champions amb els millors clubs d’Europa, a un nivell molt i molt superior al de la Lliga.
És molt important el triomf d’avui. Ha estat un triomf d’aquests de coratge, de motivació, de lluita, d’estar sempre buscant la victòria.
És important també perquè el Barça avui ha comès més errades defensives de les que hauríem de cometre. No és el primer partit que ens passa. El Vilareal també ens va guanyar l’esquena massa vegades. I això és perillós.
Un altre toc d’alerta que caldria llençar és que s’està generant una certa (potser inevitable) messidependència. Fins a quin punt la presència d’en Messi ens resulta decisiva, determinant?
Aquesta pregunta és difícil de respondre. Primer, perquè Messi està estratosfèric, brutal, magnífic. Se’ns acaben els qualificatius per a definir Messi i el seu joc. Aquest noi està increïble. El seu estat de forma és tan espectacular que col·lapsa l’equip i els rivals. En Pep Guardiola té també molt bona part de la “culpa” en aquest estat de gràcia de Messi, en aquest esclat: el fet de ser un equip seriós, un equip que entrena, que físicament es cuida, treballa, amb un equip metge absolutament pendent de la situació física de la plantilla… forma part de l’èxit de Messi.
Per això és inevitable, a la vista de la seva participació directa en tots els gols de l’equip, que ens preguntem fins a quin punt hi ha “messidependència”. Ja sabem que sense Messi també hem guanyat, però…
Bé, en resum, el millor d’avui és aquest nou triomf i l’actitud i fermesa demostrada per l’equip, que ha sapigut superar la inicial remuntada de l’Osasuna.
El partit d’avui il·lustra perfectament el que ens espera. L’Osasuna és el cuer. El que queda de competició serà duríssim, molt dur. Ha de costar molt mantenir aquesta tensió competitiva, quan fins i tot el cuer, l’Osasuna, és capaç de remuntar-nos un marcador. Ja no estem aconseguint aquells resultats espectaculars del tram mitjà de la primera volta de la Lliga. Els rivals han après com complicar-nos molt la vida. I ho fan. Per sort, tenim qualitat i compromís suficients per continuar guanyant.
Cal seguir així. Aquest és l’únic camí. El que ens queda és molt més dur que el que hem fet. I al febrer reprenem la Champions… i aquí caldrà estar al més alt nivell. Tots, no només Messi.
Ens veiem dimecres a l’estadi, per la tornada de la Copa.
Avui hem fet un altre pas important. El Barça està aguantant molt bé la pressió de ser líder amb tants punts d’avantatge sobre els seus perseguidors. I avui, en un camp complicat, en unes condicions poc favorables per a desplegar el joc del Barça… hem treballat i arrencat una importantíssima victòria.
Ho hem fet, a més, remuntant un marcador que, després de posar-nos pel davant, se’ns havia posat en contra, i hem passat d’un 0-1 a un 2-1, amb tot el que això implica.
En el post anterior parlàvem que aquest gener-febrer, abans de reprendre la Champions, és clau per al Barça, per deixar totalment encarrilada la Lliga. Per fer-ho necessitem mantenir una tensió altíssima, i guanyar. Aquest és el camí perquè els nostres rivals no es creixin i no ens compliquin el tram final de la Lliga, on el Barça estarà viu en tres competicions, i jugant-se la Champions amb els millors clubs d’Europa, a un nivell molt i molt superior al de la Lliga.
És molt important el triomf d’avui. Ha estat un triomf d’aquests de coratge, de motivació, de lluita, d’estar sempre buscant la victòria.
És important també perquè el Barça avui ha comès més errades defensives de les que hauríem de cometre. No és el primer partit que ens passa. El Vilareal també ens va guanyar l’esquena massa vegades. I això és perillós.
Un altre toc d’alerta que caldria llençar és que s’està generant una certa (potser inevitable) messidependència. Fins a quin punt la presència d’en Messi ens resulta decisiva, determinant?
Aquesta pregunta és difícil de respondre. Primer, perquè Messi està estratosfèric, brutal, magnífic. Se’ns acaben els qualificatius per a definir Messi i el seu joc. Aquest noi està increïble. El seu estat de forma és tan espectacular que col·lapsa l’equip i els rivals. En Pep Guardiola té també molt bona part de la “culpa” en aquest estat de gràcia de Messi, en aquest esclat: el fet de ser un equip seriós, un equip que entrena, que físicament es cuida, treballa, amb un equip metge absolutament pendent de la situació física de la plantilla… forma part de l’èxit de Messi.
Per això és inevitable, a la vista de la seva participació directa en tots els gols de l’equip, que ens preguntem fins a quin punt hi ha “messidependència”. Ja sabem que sense Messi també hem guanyat, però…
Bé, en resum, el millor d’avui és aquest nou triomf i l’actitud i fermesa demostrada per l’equip, que ha sapigut superar la inicial remuntada de l’Osasuna.
El partit d’avui il·lustra perfectament el que ens espera. L’Osasuna és el cuer. El que queda de competició serà duríssim, molt dur. Ha de costar molt mantenir aquesta tensió competitiva, quan fins i tot el cuer, l’Osasuna, és capaç de remuntar-nos un marcador. Ja no estem aconseguint aquells resultats espectaculars del tram mitjà de la primera volta de la Lliga. Els rivals han après com complicar-nos molt la vida. I ho fan. Per sort, tenim qualitat i compromís suficients per continuar guanyant.
Cal seguir així. Aquest és l’únic camí. El que ens queda és molt més dur que el que hem fet. I al febrer reprenem la Champions… i aquí caldrà estar al més alt nivell. Tots, no només Messi.
Ens veiem dimecres a l’estadi, per la tornada de la Copa.
