Avui hem acomiadat, al tanatori de Les Corts, al Santi, "Santi Vilanova", i ho hem fet com s’acomiada als millors, com s’acomiada als herois, amb emoció –apenes continguda- i els nostres himnes.
Dins de la Penya, tots el coneixíem, alguns obviament havien tractat més amb ell que no d’altres. Els que hem tingut la sort de compartir més moments amb ell i anar-lo coneixent més a fons hi vam anar descobrint una persona admirable, amb una enorme enteresa i coratge. Una greu malaltia li ha anant minvant la salut mica en mica, però ell mai ha canviat, valent i dur quan ha calgut, i rialler quan era l'ocasió, i així fins al final. És un exemple per tots nosaltres veure com, malgrat que cada cop tot li costava més, intentava participar en aquelles coses que li agradaven: venir al gol sud a veure el Barça i on es podia passar tot el partit parlant amb gent diferent, participar en festes, concerts, dinars, sopars.... Alguns també hem tingut la sort de compatir amb ell moltes estones en activitats de la Barcelona Hammers Association.
Diada dels reis mags, dia asolellat. Un munt de gent ens hem concentrat al tanatori per acomiadar al Santi. Com han deixat ben clar els qui han parlat durant la cerminònia, en Santi ha estat una persona respectada i estimada per tothom, sense diferències, sense distància, i avui tothom ha volgut ser present per a acomiadar-se, per ser presents en aquest moment del “fins que ens tornem a trobar”. Com deia l’esquela de l’Avui, avui hi érem tots els que havíem compartit amb ell els seus ideals, del Barça i de Catalunya.
No sabem perquè abans d’ahir a El Mundo Deportivo van dir que era soci de la nostra Penya. No ho era, evidentment ens hagués omplert d’orgull que ho fós, però no ho era, i no sabem perquè a El Mundo Deportivo ho han dit. Ens sap greu per tots, aquesta notícia, i tot i que no hi tenim res a veure, demanem disculpes si cal.
Dins de la Penya, tots el coneixíem, alguns obviament havien tractat més amb ell que no d’altres. Els que hem tingut la sort de compartir més moments amb ell i anar-lo coneixent més a fons hi vam anar descobrint una persona admirable, amb una enorme enteresa i coratge. Una greu malaltia li ha anant minvant la salut mica en mica, però ell mai ha canviat, valent i dur quan ha calgut, i rialler quan era l'ocasió, i així fins al final. És un exemple per tots nosaltres veure com, malgrat que cada cop tot li costava més, intentava participar en aquelles coses que li agradaven: venir al gol sud a veure el Barça i on es podia passar tot el partit parlant amb gent diferent, participar en festes, concerts, dinars, sopars.... Alguns també hem tingut la sort de compatir amb ell moltes estones en activitats de la Barcelona Hammers Association.Ha estat sempre fidel també als seus ideals i passions: El Barça i Catalunya, sempre disposat a defensar-ho davant qui fós i on fós, tant de bo els nostres covards governants tinguessin un 1% de la integritat i el coratge d'en Santi. I així ha estat com la familia ha volgut que ens acomiadéssim d'ell, vestit amb la samarreta del Barça i amb el fèretre cobert amb l'estalada.
La ceremonia, civil, ha estat molt emotiva. L'entrada a la capella, plena de gent, ha vingut acompanayada de l'himne oficial de Catalunya, Els Segadors. Hi han intervingut familiars i amics, que ens han parlat de com de gran era en Santi.
Després que gairebé ni poguéssim murmurar l’himne del Barça, ens hem acomiadat cantant, amb un nus a la gola, "You'll never walk alone", en un moment ple d’emoció que ens ha humitejat a tots els ulls, mentre vèiem desaparèixer el fèretre.Avui hem acomiadat a un dels "imprescindibles". Un autèntic heroi.
Santi, la lluita continua.
Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure.
