Intens cap de setmana patriòtic i barcelonista

Venim del nord...

Dissabte, membres de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi vam pujar fins l’estadi olímpic Lluís Companys, a donar suport a la selecció catalana i animar, després, els Dragons Catalans.

Amb una decisió plenament encertada, els Dragons Catalans, l’equip d’elit de la Catalunya Nord de Rugby XIII havia decidit jugar un dels seus partits de la lliga europea a Barcelona. Milers de seguidors nordcatalans van omplir Barcelona. I també vam ser una bona colla de principatins els que ens vam acostar a l’estadi.

A l’esplanada del Palau Sant Jordi hi havia un magnífic ambient. Vam estar-hi fent cerveses i gaudint de l’ambient. Ens va cridar l’atenció aquesta noia que portava la senyal de “Salses El Castell”. Sí, el nord de la nostra nació, de Salses a Guardamar… i de Fraga a Maó…

Diumenge vam assistir als actes de cel·lebració del 50è aniversari de la Penya Barcelonista de Cardedeu.

Intervenció d'en Laporta davant els penyistes i el president de la PB Cardedeu

Va ser una jornada festiva i molt lluïda, a la que s’hi van aplegar també totes les penyes del Vallès. Hi va assistir el president Laporta, que va rebre un autèntic bany de multituds. Tothom volia un autògraf, una foto…

El "Super", amb el president...

Els parlaments, tots, a l’alçada de l’esdeveniment, i enaltint la unió entre els sentiments de barcelonisme i catalanitat.

Després ens vam traslladar al restaurant, on una munió de penyistes de Cardedeu i d’altres penyes vam acompanyar els amfitrions.
El "super" atenent Barça TV

Des d’aquí, la nostra felicitació als amics de Cardedeu.

Visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Pujada a Montserrat de la Creu de Sant Jordi

Dissabte 13 de Juny, a les 08:15 hem quedat a plaça Sarrià per anar en cotxe fins a Monistrol i des d'allí pujar a peu fins el monestir. Volem complir la promesa feta de pujar a preu si aconseguíem el triplet.

El dia es presenta magnífic, però ens donem pressa ja que la calor s'espera intensa i no volem patir més de que correspongui.

Arribem sense complicacions a Monistrol, deixem el cotxe al pàrking del cremallera i entem dins del poble. 2 membres de l'expedició saben bé el camí ja que la setmana passada van intentar fer la pujada però es van trobar amb la xusma perica que donaven gràcies a la Mare de Déu per no baixar a segona, aquí ja veieu la gran diferència entre ells i nosaltres, i van haver de desistir davant els insults i amenaces.

Avui pugem amb reforços, a més a més tenim intenció de trobar-nos altra gent del Gol Sud. Just abans de començar la pujada, ens aturem a un bar per agafar aigua en abundància. Comença l'ascensió, davant nostre un petit grup de pericos, format per un pare 2 i 2 nens petits, darrera un grupet de 3 persones, un d'ells amb la samarreta del Barça. Anem tirant, són les 10:00 i la calor ja pica de valent.

En un moment donat trobem que el camí es bifurca, no hi ha cap senyal i ens decidim pel de la dreta....error, aquell porta de nou al poble, tornem a refer el camí. Els 3 dels darrera ens han avançat, la dona que va amb ells porta sandàlies d'anar a la platja...com es pot ser tant pixa pins!!!!

Al cap d'una estona una altra bifurcació, i ara cap a on? Sort que un home que passa per allà fent footing ens informa: el de l'esquerra és el llarg i el de l'esquerra, l'anomenat, "3/4", és el ràpid però difícil. Ens ecomanem a Sant Jordi i decidim pujar pel 3/4.

Al cap d'una estona veiem baixar al pare perico i els 2 fills, no es camí apte per criatures i giren cua. La veritat es que en alguns moments ens empenedim d'haver agafar aquest camí, però tampoc se'ns passa pel cap tornar, així doncs i sota el crit de "No hi ha dolor", anem pujant.

Ens anem trobant gent que baixa, algun diuen: "Vinga pugeu, que a dalt hi ha molt perico".

Finalment, i amb les cares vermelles com a gambes de la calor i l'esforç, arribem a dalt. Fem un parada per recuperar-nos abans d'arribar a la plaça per tal de presentar-nos davant del monestir una mica endreçadets. Donem un volta i ja plenament refets, fem les primeres cerveses.

Truquem als que estan pujant, membres de Nostra Ensenya, Barcelona Hammers i altres habituals i ens diuen que s'ho han repensat i no pugen caminant sino amb el cremallera....responem amb crits de fora, fora i buuuuuuuu!!!!!

Al cap d'una estona ens trobem tots en un dels bars, i comencem a beure més cerveses, allò sembla un desplaçament, banderes penjades, càntics....Arriba el moment d'anar a veure a La Moreneta. Déu n'hi do la cua que hem de fer. Un cop venerada, baixem ràpid ja que tenim restuarant reservat a Monistrol.

Deixem la Sagrada Muntanya del catalans baixant amb el cremallera. Mentre anem cap avall pensem, la veritat es que hi ha un bon troç... El dinar està reservat en un resturant del casc antinc, dinem a la terrassa, amb ombra i estem a la glòria.

Visca la Moreneta, patrona de Catalunya!
Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Dies de glòria (II). Algunes fotos...

Dilluns pel capvespre, a Campo di Fiore, primeres birres del presi, el vice i en pomodoro...

Dimecres matí. Reservoir Dogs culés de la Creu de Sant Jordi. Camí del Fòrum i el Col·liseum. Presi, vice, jerbo, pedrito, giuseppe, akor, pomodoro...

Dimecres migdia. Col·liseum. Creu de Sant Jordi. Presi, vice, pomodoro, jerbo, pedrito, akor, giuseppe...

Més col·liseum. Els de sempre.

I encara més Col·liseum, els de sempre també...

Trastevere, camí de la Tratoria

Trastevere. Ja a la tratoria. Basil, Giuseppe, Pedrito, Cel·lulare, Jerbo, Presi, Vice, Jamie, Cristopher Walken, Pomodoro, Cel·lulare i Pintx...

Tocant-se els ous...

La taula de la furgoneta atòmica...

Malgrat algun impresentable, no vam menjar peus de porc...

Foto de família, amb el cuiner i un dels cambrers....

Moment de desorientació per "la llei seca", previ a la dissolució del grup i campi qui pugui...

Dijous, a la Via Catalana...

I visca el Barça i visca Catalunya lliure!