Gràcies per tot, Tito. Descansa en pau. SEMPRE AMB NOSALTRES!

No tenim massa ganes de dir gaires coses. Estem massa tristos.

Només dues coses: Tito, ets un dels nostres. La teva malaltia i aquest últim viatge teu ens han deixat desfets. Volem estar tot l'aprop que puguem de la seva família i dels seus amics. Volem compartir amb tota la família blaugrana la nostra tristesa, perquè és la tristesa de quan ens deixa un dels nostres.

I moltes gràcies, Tito. Moltes gràcies per tot el que ens has donat, que és infinitament més del que nosaltres t'hem pogut tornar. Gràcies per haver fet, al costat d'en Pep, i després tu com a comandant de la nau, el Barça més triomfant de la història. Gràcies per haver-nos fet viure la glòria. Però, sobretot, moltes gràcies pel teu compromís, per la teva valentia, pel teu coratge, per la teva honestedat, pel teu exemple.

Aquesta maleïda malaltia que se t'ha emportat tan jove ens ha tocat, per desgràcia, molt de prop a molts. Sabem és el que és. Sabem és el que és combatre-la. Sabem el que és guanyar-la. Sabem el valor que té aconseguir una treva. Però també sabem de la incertesa i del que és perdre-la.

Avui hem perdut. I dissortadament no és la primera vegada. Però tots sabem que els únics partits que segur que es perden són els que no es juguen, els que no es disputen. I tu has estat un exemple molt positiu per a molta gent que aquest partit s'ha de jugar fins al final. I fer-ho amb tot el coratge i convenciment del món.

Gràcies, Tito. Descansa en pau.

I una abraçada molt i molt forta i tot el nostre suport a totes les persones i famílies que lluiten contra aquesta malaltia tan cruel.

SEMPRE AMB NOSALTRES, TITO!

Seguirem fidels al nostre Club, el FC Barcelona, i el nostre país, Catalunya, que tu tant vas estimar.

La PB Creu de Sant Jordi a la final de Copa 2014 a València contra el RM

Demà dimecres dia 16 d'abril la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi serà a València massivament per donar suport al nostre equip.

La situació del Club i de l'equip no és bona. Estem fora de la Champions i fora de la Lliga. I aquesta situació és fruit d'una pèssima gestió que en dos anys ha desfet el millor equip de futbol de la història.

Però som el Barça. ORGULL i FIDELITAT. Demà ens juguem un títol molt menor, però ho fem contra l'etern rival, el Real Madrid. I nosaltres, com sempre, hi serem. Incondicionalment. Animant des del primer minut fins el darrer alè.

Ho donarem tot pels nostres colors, pel nostre Club i pel nostre país. Confiem que també ho facin els nostres jugadors. Guanyarem!

Pel Barça i per Catalunya!

Així NO.

Ens posicionem contraris al projecte de construir un nou estadi damunt l’actual, tal i com s’ha plantejat amb la informació que ens han traslladat. Per varis motius:

1. Aquesta és la decisió més important que prendrà el Club en molt de temps. El cost de les obres pot hipotecar de manera dramàtica el nostre futur. No està GENS clar com es podran pagar i si això acabarà amb una privatització encoberta del Club o venent-nos encara més a les dictadures islamistes. A més a més l’ambient del Club, amb un president dimitit, amb un nou president que no va donar la cara a les eleccions,  no aconsella ni una consulta ni una decisió d’aquesta importància i impacte econòmic.

2. S’ha dit que la “millora” de l’estadi tindria impacte en el preu dels abonaments, que “s’actualitzarien”, és a dir, que ens pujarien els abonaments. En una època de crisi dramàtica com la que estem vivint, en la que tots sabem que hi ha molts socis amb dificultats per mantenir al dia les seves quotes, no donarem suport en cap cas a fer un estadi per a rics. No és el nostre Barça, aquest.

3. No està justificada una decisió d’aquesta mena per l’assistència a l’estadi. El descens de l’afluència mitjana converteix una hipoteca d’aquesta magnitud en una frivolitat que no pensem compartir. L’oferta desproporcionada a empreses, patrocinadors i guiris està desnaturalitzant el nostre Club, no ens en pensem fer còmplices.

20è aniversari PB Creu de Sant Jordi

Divendres 27 de setembre fem la Festa de celebració del 20è aniversari de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

La nostra Penya va néixer, oficialment, l'Onze de Setembre del 1993. Feia un any, el 1992, els fundadors i molts altres amics vam anar a la Final de la Copa d”Europa de Wembley, contra la Sampdoria. I hi vam dur una Creu de Sant Jordi, una bandera històrica de Catalunya que està present, com no podia ser d'altra manera, en l'escut del nostre Club.

En aquella època la Creu de Sant Jordi no era una bandera que la gent portés habitualment. I en alguns casos, qui la duia ho feia per mimetisme amb les aficions angleses, desconeixent el profund significat històric que té per al nostre país.

Quan vam fundar la PB Creu de Sant Jordi, ja portàvem molts anys de barcelonisme. Molts. Probablement els mateixos que portàvem de compromís amb el país, de militància independentista. I és que des del primer moment vam voler que aquest doble compromís, amb uns colors i un club, el Futbol Club Barcelona, i amb un país, Catalunya, i la seva llibertat, fossin els senyals d'identitat de la nostra Penya.

I pensem que així ha estat fins ara, que ens hem mantingut fidels a aquest compromís fundacional, i ho hem intentat fer sempre amb lleialtat, coratge i dignitat.

Divendres volem celebrar tot això, brindar per tot el que hem fet i viscut junts i fer-ho al costat dels molts amics que hem fet al llarg d”aquests anys.

I ho farem festivament, amb un sopar i posterior festa. El sopar consistirà en un pica-pica fred/calent, amb barra lliure de vi i cava, i una cervesa a la que us convida la nostra Penya a tots els que assistiu al sopar. El sopar el farem amb bona música de rock i breat pop de fons. I la festa començarà amb l'actuació dels Purple Pigs, una magnífica banda de versions del millor rock dels anys 60, 70, 80 i 90.

Volem agrair ja des d'ara a la sala Cabaret Berlín i a BEBA33 les moltes facilitats que ens ha posat perquè hi poguem fer el sopar, la festa i comptar amb una actuació en directe d'autèntic luxe. Amb amics així es pot anar molt lluny. Gràcies, moltes gràcies!

Hem mirat d'ajustar al màxim els preus, perquè en una època de maleïda crisi, no impedeixi assistir-hi a qui vulgui. El sopar i la festa són 20 euros. I l'entrada només a la festa, a partir de les 23:00, 10 euros, copa inclosa. Entre els assistents al sopar sortejarem uns regals: 20 sensacionals polos de la PB Creu de Sant Jordi.

Durant la festa hi haurà una caixa per recollir fons per a la Caixa de Resistència dels mestres de les illes, que estan mantenint una lluita exemplar per la dignitat de la nostra llengua, de la llengua comuna. Tot el que recollim, i l'aportació directa que farà la Penya, ho ingressarem al compte que els mestres balears han obert amb aquesta finalitat.

També projectarem un video que està fent el nostre camarada Xavier Fajarnés, a qui també devem el magnífic logo de la Penya commemoratiu del 20è anivarsari i el cartell -brutal- de la festa que encapçala aquest post. En aquest video recollirem les principals imatges del que han estat aquests 20 anys de PB Creu de Sant Jordi. Imatges entre les que destaquen la nostra presència a TOTES les finals que ha jugat el nostre Club a partir de Wembley 92' i fins Wembley 2011!!!!

Si voleu més informació o voleu venir-hi, cal que envieu un correu electrònic a:
info.creudesantjordi@gmail.com

És imprescindible reservar per poder venir al sopar. I recomanable per a la festa.

Manifest d'adhesió nacional de les Penyes del FCB a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya

En un nou capítol de la nostra Història, el passat 23 de gener el Parlament de Catalunya va solemnitzar que el poble català assumeix el repte immens d’assolir la seva plenitud nacional. Les penyes barcelonistes sotasignats ens sumem al Parlament i a l’esforç individual i col·lectiu de milers de persones i entitats que impulsen i treballen, infatigables, per garantir al nostre país i els seus fills un present i un futur de dignitat.

Des dels seus orígens el FC Barcelona, el nostre club, ha fet seus els ideals del catalanisme i la democràcia, valors que ha defensat i passejat amb orgull per tot el món, fins al punt que n’ha esdevingut el seu principal abanderat. Catalanisme i democràcia són ara, en el llindar de la nostra Llibertat, eixos fonamentals del context polític i social català. Les penyes barcelonistes, per coherència i tradició, no podem defugir el compromís cívic, ètic, social i nacional que exigeix el moment.

Per aquest motiu, infosos per l’ànima i exemple del nostre President màrtir, Josep Sunyol i Garriga, seguidors del seu llegat d’Esport i Ciutadania, proclamem la nostra irrenunciable fidelitat amb Catalunya i la seva gent.

Són aquestes les raons que ens mouen a adherir-nos i mostrar el nostre inequívoc suport al procés endegat per la DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA aprovada pel Parlament de Catalunya en data 23 de gener de 2013. Som conscients de les dificultats del camí, motiu pel qual exigim i ens exigim força, ambició, voluntat i convicció.

Per barcelonisme. Per catalanitat. Per trajectòria. Perquè som i volem continuar essent. Ara i aquí, manifestem la nostra ferma determinació en ser lliures i convidem totes les entitats del nostre país a continuar integrant esforços en la lluita per una Catalunya sobirana i pròspera.

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Les Penyes Barcelonistes impulsores del manifest som:

PB Creu de Sant Jordi

PB L'Urpa

PB Sang Culé

PB Almogàvers

PB Sant Antoni

PB Meritxell

PB El Repartidor

PB Ramonet

PB Nostra Ensenya

PB Sis Copes

Per adhesions al manifest: Penyes FCB per la Sobirania

  http://fcbisobirania.blogspot.com

penyesfcb1899@gmail.com

Anàlisi de la Temporada 2011-2012 - FC Barcelona

Benvolguts culers i penyistes,

Ara que amb el triomf a la final de la Copa del Rei ja s'han acabat totes les competicions de la present temporada del primer equip de futbol, trobo que és un bon moment per portar a terme quatre reflexions de la mateixa.

La temporada, en general, es pot considerar com molt acceptable: guanyar Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs en la primera part de la temporada, i la Copa del Rei, amb unes semifinals de la Champions contra el Chelsea la qual no passem bàsicament per mala sort, sobretot en el partit d’anada a Londres,  i un segon lloc a la lliga, fan que es pugui utilitzar aquest adjectiu sense por a equivocar-se.

Respecte el joc portat a terme pel nostre equip, a banda de deixar clar que certs resultats han demostrat cert relaxament per part dels nostres jugadors, recordem els empats a Donostia o al camp dels pericos, o les derrotes de Getafe o Pamplona, el cert és que s'ha tractat de la típica temporada de l'equip que en l'anterior temporada ho ha guanyat quasi bé tot, i lògicament, es produeix un cert relaxament a l'equip, i això en part és inevitable ja que es tractava de la quarta temporada d'aquest equip amb el Pep exprimint als jugadors al màxim.

Tanmateix, també podem dir que el curs futbolístic ha vingut marcat per l'agri confrontament amb el Madrid, que va tenir un dels seus punts àlgids amb la tornada de la Supercopa al nostre estadi, i el famós dit a l'ull del pobre Tito, i amb la tèbia reacció del nostre club davant de tantes provocacions. També podem dir que aquest any li tocava guanyar la lliga al Madrid, si o si, i tots els interessos han anat encaminats en aquest sentit: només cal recordar les paraules del Guardiola sobre les suspicàcies sobre que al Barça li comencessin a xiular penaltis a favor un cop la lliga ja estava sentenciada.  

Cert es que certes lesions de jugadors clau ( Villa, Abidal), han marcat molt el perfil de la plantilla, i determinats jugadors que en el primer tram de la lliga van brillar i acoplar-se molt ràpid a l'equip, després han fet un segon tram de temporada en tendència descendent: recordem el cas del Cesc, i la irregular temporada del mateix Piqué. També és veritat que els 50 gols marcats pel Messi a la Lliga, i els 73 en total de la temporada, han suplert carències d'aquest equip, en aquest cas golejadores.

Tot això ha coincidit amb el final del Pep al front d'aquest gran equip, amb aquest balanç de títols i de futbol que ens costarà d'oblidar per sempre més: 14 títols en quatre anys es diu molt ràpid, xifra aquesta que reflexa els nivell altíssims de competició que ha assolit aquest equip amb el seu entrenador al capdavant.

I ara què, us preguntareu? la filosofia de la institució i de l'equip està molt clara, i les línies mestres fixades només cal resseguir-les, i a ben segur que en aquest sentit, el nou entrenador Tito Vilanova és un bon aprenent del Pep.

Tampoc no ens hem d'enganyar, els resultats marcaran molt la durada de la permanència del Tito al front del primer equip, però recordem que en el primer any del Pep com a entrenador, derrota al camp del Numància i empat al Nou Camp contra el Racing de Santander...Per sort, després els resultats van començar a arribar, i el Pep es va poder refermar al front del primer equip.

El llegat que deixa en Pep és inabastable: des de una filosofia de joc heretada del dream team del Cruyff, des de les oportunitats donades als jugadors del filial de jugar en el primer equip ( quan havia passat que 9 o 10 jugadors del primer equip estiguessin formats a la cantera del barça? ), en definitiva aquest barça ha enamorat a mig món, i ha deixat bocabadat a l'altra meitat, amb una imatge que, si no les coses no es fan malament, perdurarà per molts anys en la memòria dels aficionats.

Bon estiu a tots,

Visca el Barça i Catalunya Lliure!

Imatges de la presentació del llibre d'en Jordi Badia “Josep Suñol: viure i morir per Catalunya”

En nom de la Penya Creu de Sant Jordi volem agrair a tots els assistents la seva participació en un acte tant important per nosaltres. Va ser un èxit en tots els sentits, i ens podem sentir molt orgullosos!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

“Josep Suñol: viure i morir per Catalunya” presentació del llibre d'en Jordi Badia sobre qui fou president del FC Barcelona

Agost del 1936. Josep Suñol, president del FC Barcelona des del 17 de juliol del 1935, s'ha desplaçat al Front de Guadarrama. Fa poc que ha començat la guerra civil, i Madrid s'ha convertit en l'objectiu clau de la sublevació feixista. Suñol és també diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. En aquells dies, són molts els catalans de totes les ideologies, que donen suport al front republicà de Madrid per a evitar la derrota precipitada de la República.

Les línies de front són inestables. El cotxe en el que viatja el president del FC Barcelona és interceptat per una patrulla franquista. A més d'en Josep Suñol hi viatgen el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà. Tots quatre són afusellats sense judici previ.

El primer contacte directe de Josep Suñol amb el FC Barcelona va ser l'any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l'entitat a causa d'una demostració espontània al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera (una xiulada a l'himne espanyol). L'aquell moment president de l'entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Suñol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l'any 1934, Anna Maria Martínez Sagi, a instàncies de Josep Suñol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.

El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidència del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Així i tot se li demana que proposi un president i així ho fa: Josep Suñol proposa a Esteve Sala, qui presidí el club durant un any amb resultats molt positius. L'any següent aquest deixa la presidència per motius de salut i Josep Suñol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l'entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.

Josep Suñol, patriota, barcelonista... va ser assassinat pels franquistes quan era president del FC Barcelona, el 6 d'agost del 1936. Tenia 38 anys. I ja per sempre serà el nostre president màrtir. A Joan Gamper les autoritats espanyoles li van fer la vida impossible, però a Josep Suñol el van matar.

I la nostra obligació, com a patriotes i com a culés és retre-li record i homenatge.

El periodista Jordi Badia n'ha escrit un llibre que, com ell mateix diu pretén “aproximar-se a la biografia més enllà de les circumstàncies de la seva mort tràgica i analitzar l'obra i, en segon lloc, cercar les causes del silenci amb què va ser cobert durant seixanta anys, perquè ens mou el convenciment que del seu entrellat en traurem una comprensió més exacta i pregona tant de la figura de Josep Suñol com de Catalunya. “

La Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi es defineix pel seu patriotisme i per la seva fidelitat barcelonista. Era obligat per a nosaltres contribuir a la difusió de la figura del nostre president màrtir, Josep Suñol, tan incomprensiblement silenciada durant tants anys. Vam comenar-ho a fer amb el Memorial Josep Suñol de futbol 7 que enguany ha arribat a la seva cinquena edició.

I pensem que conèixer, de la mà d'en Jordi Badia, l'autor del llibre, la figura i l'obra de Josep Suñol, és un acte que referma el nostre compromís, i que volem obrir a tots els barcelonistes i a tots els patriotes catalans.

Per això el dimecres 13 de juny, a la sala d'actes de la seu del districte de Gràcia (Plaça de la Vila de Gràcia, 2) presentarem aquest llibre: “Josep Suñol i Garriga: viure i morir per Catalunya”, i ho farem de la mà del seu autor, el reconegut periodista Jordi Badia.

Presentarà l'acte la Regidora del Districte de Gràcia i quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, la Il·lustríssima senyora Maite Fandos, a qui agraïm molt sincerament la participació en aquest acte. Per a nosaltres, una Penya nascuda el 1993 en ple cor del barri de Gràcia, que té la seva seu a un dels bars amb més solera i tradició del barri, el Roure, ens omple d'orgull poder fer un acte així a la seu del Districte i comptar amb la participació de la Regidora.

US HI ESPEREM!

Dimecres 13 de juny, 19:30 hores

Sala d'Actes de la Seu del Districte de Gràcia (Plaça de la Vila de Gràcia,2)

V Memorial Josep Sunyol - Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

El passat dissabte dia 21 d’abril, es va celebrar el V Memorial Josep Sunyol “Pro seleccions catalanes”, al Camp municipal de Futbol ”Clot de la Mel” (UE Vila Olímpica) de Barcelona. En un matí asolellat, les penyes barcelonistes “El Repartidor” (L’Hospitalet), Sant Antoni (Sant Antoni-Bcn), Creu de Sant Jordi (Gràcia-Bcn) i l’Urpa (Sants-Bcn), de Barcelona, es van enfrontar en un torneig quadrangular de “Futbol-7”, amb l’assistència d’un centenar de persones. 

Durant dues hores de partits successius, els penyistes van participar i gaudir d’uns vistosos enfrontaments. El torneig se’l va endur la PB de Sant Antoni, que en el seu primer any de participació en el Memorial va sortir victoriosa de la disputada final contra la PB Creu de Sant Jordi. L’esportivitat i la germanor van ser la tònica del matí en una jornada que va respirar barcelonisme i catalanisme en tot moment. 

El trofeu del V Memorial Josep Sunyol va ser lliurat al president de la Penya de Sant Antoni, Víctor Bueso, pel Vice-President de la “Plataforma Pro-seleccions catalanes”, Sergi Blázquez, acompanyat d’en Salvador Balsells, membre del Consell Consultiu de Penyes del FC Barcelona per la demarcació territorial de Barcelonès occidental i President de la PB “El Repartidor” de l’Hospitalet, que va felicitar els organitzadors de la jornada i els va encoratjar a continuar la seva activitat i militància culé.

L’aplec va cloure amb un aperitiu a les pròpies instal·lacions del “Clot de la Mel”, on van ser llegides unes emotives paraules en memòria de la figura del President del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol i Garriga, mort afusellat per les tropes franquistes al front de Madrid el dia 6 d’agost de 1936. 

Des de la Penya Barcelonista CREU DE SANT JORDI us desitgem un molt BON NADAL i un BON ANY NOU 2012!

Que el 2012 ens porti un Barça triomfant, un país lliure i la màxima prosperitat per a tots nosaltres, que donem pel cul a la maleïda crisis!

Som i serem!

Benvolguts amics, benvolgudes amigues barcelonistes i catalanistes.

Una entrada molt breu per dir-vos que en breu reprendrem, amb més intensitat, l'activitat en aquest bloc.

Des de l'última entrada són moltes les coses que han passat, i, per al nostre estimat Club, totes extraordinàriament positives.

La nostra penya, fundada l'any 1993, també ha viscut aquests mesos amb intensitat i hem encetat, a més, un procés d'ordenada renovació.

En breu renovarem el bloc i mirarem de mantenir una actualització periòdica, amb la nostra visió i vivència barcelonista, les coses que fem i les coses que passen. Ja sabeu, a més, que ens podeu seguir al facebook.

La foto que encapçala aquesta entrada és l'ofrena de la nostra penya, la Creu de Sant Jordi, al Fossar de les Moreres, la vespra de l'Onze de setembre del 2011. No hi ha res que pugui exemplificar millor el que és la nostra penya: comunió entre barcelonisme i compromís amb el país.

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Pere Artur Fornés, et tindrem present!

Dimecres dia 20 d'abril la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi es va desplaçar, amb tots els socis que havíem aconseguit entrada, a València, a donar suport al nostre equip.

No vam poder guanyar. Un arbitratge infame que va permetre una inaudita violència sobre el terreny de joc ens va manllevar qualsevol oportunitat de victòria.

Avui, dissabte dia 23 d'abril, Sant Jordi, hem guanyat a l'Osasuna a la Lliga i hem fet un pas més per a guanyar, matemàticament, una competició que ja fa jornades que és nostra.

Tanmateix probablement res de tot això no ens hagués motivat a escriure un post al nostre bloc.

Si avui escrivim és perquè volem retre homenatge i expressar el nostre dolor i condol a tota la família i amics d'un jove alacantí, de Pedreguer, que dimecres, després de la final, va ser infamement assassinat a Benidorm, apunyalat per madridistes, només per cridar "Visca el Barça!".

Pere Artur Fornés tenia 25 anys. Avui l'han enterrat al seu poble. El seu assassí, un madridista criminal, ha estat detingut. Segons ha declarat l'amic d'en Pere, el va apunyalar directament, amb un ganivet de 26 cm., després que cridés "Visca el Barça!".

Pertur, que és com et coneixien els teus amics... Des de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi et volem traslladar, allà on siguis, la nostra amistat i el nostre dolor per aquesta mort tan absurda, per aquesta acció tan criminal.

Pertur, amic, se'ns farà un nus a la gola la propera vegada que cridem "Visca el Barça". I et jurem dedicar-te els triomfs d'aquest Barça que tan estimaves i que tan estimem.

Des d'aquest dolor intens que ens envaeix des que hem conegut la notícia d'aquests fets no podem deixar de denunciar la descomunal violència en la que la institució del Real Madrid ha instal·lat tots aquests enfrontaments entre el nostre club, el FC Barcelona, i el Real Madrid, que s'estan esdevenint aquests mesos d'abril-maig, a la Lliga, la Copa i la Champions League.

De fa molt de temps l'entrenador del Real Madrid, sr. Mourinho, està protagonitzant una inaudita escalada d'acusacions que porta implícita una enorme violència anímica, de la que també n'és còmplice la premsa de Madrid. Les acusacions contra el Barça, l'extensió permanent de la sospita, la victimització nauseaubunda, l'enervació i justificació del joc violent, etc. formen part d'una estratègia condemnable tendent a influir i manipular l'opinió pública, l'estament arbitral, i d'acceptar com a legítimes totes aquestes estratègies, el "todo vale" contra el Barça.

Doncs bé, dimecres no només hi va haver un "èxit" en aquesta estratègia del "todo vale" contra el Barça, amb la victòria de la violència madridista sobre el terreny de joc contra el FC Barcelona. La violència ambiental d'aquest missatge també va arribar al cor d'en Pere Artur, de la mà d'un madridista criminal que el va apunyalar pel simple fet de ser del Barça.

A la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi sentim amb el mateix dolor la mort d'en Pertur com la d'un dels nostres. Però exigim, alhora, responsabilitat al Real Madrid, molt especialment el seu entrenador, i als mitjans de comunicació madridistes, per tal que deixin de fomentar i de justificar el "todo vale" contra el Barça.

També demanem al nostre club, el FC Barcelona, i al nostre president, Sandro Rosell, que es posin a disposició de la família d'en Pere Artur per tal d'acompanyar-los i ajudar-los en tot allò que calgui.

Pere Artur, et tindrem present! Descansa en pau!

Visca el Barça! Visca el Barça, Pere, visca el Barça!

ABRIL –MAIG 2011 Barça i barcelonistes davant un repte històric!

Hem viscut lligues interminables que hem acabat guanyant. Hem jugat finals de Copa apassionants. Hem gaudit d’eliminatòries i finals de Champions que ens han dut a la glòria.

El nostre Barça, al llarg de la història, ha viscut moltes coses i ens ha tocat viure moltes situacions. Hem patit, hem lluitat, hem estat derrotats, hem guanyat, hem tocat el cel. Per sort, les últimes dècades hem pogut gaudir d’un Barça triomfant. Des que el mestre, la llegenda, Johan Cruyff va fer-se càrrec del primer equip i va construir el que és conegut com a “Dream Team”, el Barça és un dels equips més victoriosos del món. És més, no només som el millor Barça de la història, el Barça més victoriós, sinó que a més a més ho hem fet amb un segell propi inconfusible, de bon futbol i de futbol d’escola, de pedrera, de gent de la casa que, amb els cracks que fitxem, acaben configurant equips inoblidables.

De la mà de Guardiola el Barça i els barcelonistes vivim instal·lats en una autèntic somni de glòria, de passió, de set de triomf, amb un futbol i un equip llegendaris. Ho hem guanyat tot, però encara tenim ganes de guanyar-ho tot, moltes ganes.

La providència ens ha obsequiat, aquesta temporada 2010-2011 amb una fase final, en els tres campionats (Lliga, Copa i Champions) de somni: tot ens ho haurem hagut de jugar contra el Madrid.

Avui hem jugat el primer dels quatre partits contra el Madrid que marcaran la temporada. Ha estat el partit de lliga. Al Camp Nou els hi vam fotre aquella inoblidable “maneta”. Avui hem empatat al Bernabeu. Un resultat magnífic que ens manté a 8 punts del Madrid (que són 9) i que fa que tinguem la Lliga a tocar de la mà. Ja només ens falta que esperar unes poques jornades perquè matemàticament siguem campions. Ja ningú no dubte que la Lliga és blaugrana. I en altres circumstàncies potser aquest empat que ens permet mantenir aquesta distància insalvable per als nostres rivals a la Lliga l’hauríem celebrat com si l’haguéssim guanyat ja. Però no, enguany això no toca.

Enguany, aquesta temporada, la providència ha posat a les nostres mans tenir a tocar tres títols i fer-ho jugant-nos-els contra l’etern rival, el Madrid. I davant aquest repte i la fam de títols i de victòria sobre el Madrid, no és moment de celebrar res, encara.

Aquest duel sense pietat contra el Madrid no només ens permet repetir el triplet, sinó que ens dóna l’oportunitat de fer-ho matxacant, humiliant, arrassant, l’odiat rival.

I és aquesta possibilitat el que alimenta la nostra passio desfermada aquests dies.

Dimecres la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi serà a València. Repetirem el ritual de baixar en tren i d’anar a dinar al Cabanyal, al restaurant dels bons amics valencians, per a compartir amb ells un dels seus arrossos extraordinaris, i gaudir d’una jornada de camaraderia… mentre no arriba l’hora del partit.

Enguany, la RFEF ens espera amb clara voluntat d’humilar-nos, de no deixar-nos ser com som, d’amagar-nos. Aquest dimecres la RFEF i els seus 100.000 watts de potència per a l’himne espanyol seran la prova més evident de l’odi que ens tenen, de la voluntat de liquidar-nos, d’amagar-nos, de callar-nos. Però alhora serà un moment de victòria per a nosaltres. La RFEF acaba de certificar amb aquesta insòlita actuació i performance que els catalans no som espanyols, que els seguidors del Barça som, per damunt de tot, catalans, que estimem el nostre país i que som fidels als nostres himnes, no als himnes imposats. Després només ens quedarà que esperar que els nostres jugadors facin el que millor saben fer: jugar a futbol… i guanyar.

Després de la final de Copa, els dies 27 d’abril i 3 de maig s’esdevindrà la semifinal de Champions també contra el Madrid. Aquest cop la Creu de Sant Jordi no farà desplaçament. Vam estar a Ukraïna, però no estarem a Madrid. Només hi serem anímicament, donant suport permanent als nostres jugadors. Els esperarem aquí, el 3 de maig, amb una gran jornada de barcelonisme, amb un dinar de germanor i disposats a deixar-nos la pell animant els nostres. El camí és molt clar: Wembley.

Tornarem a l’escenari on aquest Barça de llegenda va forjar-se, la final de la Copa d’Europa de l’any 1992. Allà vam decidir fundar la nostra penya. La foto que acompanya aquest post està feta a Calais, camí de Londres. Llavors pràcticament no es veien Creus de Sant Jordi entre l'afició. Ara és un dels nostres símbols més estimats i compartits. Gairebé 20 anys de penya ens contemplen... Per això, més que mai, enguany hi volem tornar, a Londres, al nou Wembley... i hi tornarem. I pel camí no només haurem fet un llarg trajecte, sinó que haurem humiliat, arrassat, el nostre etern rival.

D’entrada, ens veiem dimecres a València!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

PB Creu de Sant Jordi: Calçotada 2011

Com cada any, la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi va fer la tradicional calçotada, una activitat lúdica oberta a tots els socis i famílies.

Enguany la calçotada va tenir lloc a la vila de Montblanc. Ens va acompanyar un dia esplèndid, que ens va permetre gaudir d’un vermut a la plaça, mentre la mainada corria amunt i avall.

Després vam anar circulant cap al Molí del Maiol, lloc triat enguany per a la cita gastronòmica.

Finalitzada la calçotada ens vam fer unes quantes fotos a peu de la magnífica muralla de Montblanc.

I fins l’any vinent. Ara ja, plena concentració futbolera per a la final de la Copa del Rei, a veure els penyistes que poden baixar-hi, i per a aquest tram decisiu de la Lliga.

Divendres també estarem molt atents al sorteig de Champions, estem ansiosos per conèixer el nostre rival a quarts de final.

Aprofitem aquest post per desitjar el millor al nostre gran futbolista Eric Abidal, davant la imprevista malaltia a què ha de fer front. Li desitgem una total i rapidíssima recuperació. Aquests dies tots som Abidal.

Comença la festa!

Demà dimarts rebem l’Arsenal. Vuitens de final de la Champions League. La gran competició. Tornem de Londres amb un resultat ajustat, 2 a 1. Ens hi haurem de deixar la pell.

Hem estat molts mesos en silenci. De fet, malgrat que la Penya ha seguit amb les seves activitats i mogudes, no és fins ara que comença l’autèntica festa.

Demà ja hem convocat un dinar per poder arribar amb plena concentració a aquest gran partit. Hem entrat en els Days of Hell. Setmanes intenses de barcelonismes, partits en la màxima un darrere l’altre.

Demà passarem a quarts de final. Entre març i abril ens pulirem el pas a la final de la Champions. Haurem jugat contra el Mandril a ca seu per la lliga i haurem jugat la final de la Copa, a València.

Estem, novament, davant la glòria. I nosaltres no fallarem. Pensem ser-hi sempre, com ahir, com avui, com demà!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM! I la PB Creu de Sant Jordi hi serà!

Dissabte vinent, dia 10 de juliol hi haurà una manifestació molt i molt important. És una manifestació de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut, però com bé ha dit avui en López Tena, no es tracta d’una manifestació en defensa de l’Estatut, sinó, tal i com clarament expressa el seu lema, d’una manifestació d’afirmació nacional i de defensa del dret de decidir.

Com a Penya Barcelonista que es defineix pel seu patriotisme creiem que hem de ser-hi tots. I nosaltres hi serem. Ja ens hem adherit a la convocatòria, i dissabte serà a més una gran jornada de convivència patriòtica.

Hi serem, amb les nostres banderes, també amb la Creu de Sant Jordi, amb molta il·lusió, amb la nostra esperança que tots els passos que estem recorrent ens menen cap a un únic destí: la nostra llibertat. Això ja no hi ha qui ho aturi!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

The Harder They Come

Només els suporters com nosaltres, una generació singular, podem valorar el que han estat aquests mesos de somni barcelonista. Hi ha tot i per tot de barcelonistes, fins i tot de fanàtics, però entre aquests “tants” creiem que només uns pocs ens reivindiquem intèrprets del mestre, de la llegenda, de Johan Cruyff.

La criatura, aquest Barça desacomplexat, guanyador, triomfant, rialler, divertit… té un pare, i aquest pare és en Johan Cruyff.

La gestió d’en Joan Laporta i les seves directives (de la primera a l'última) i el lideratge esportiu d’en Josep Guardiola han catalitzat els nostres somnis, els han fet possibles. És bo recordar-ho avui, que estem infinitament tristos, cabrejats, emprenyats, per no haver arribat a la final de la Champions al Cuernabeu.

Nosaltres ens proclamem hereus d’en Johan. Des d’aquell Dream Team, des d’aquell viatge en autocar fins a Wembley, l’any 1992, quan a l’autocar en el que anàvem van posar una cinta d’entrevistes, i en Johan ens deia, des del seu castellà inversemblant que no calia animar a ningú, que arribar a una final de la Copa d’Europa ja era una festa, i que la disfrutéssim.

Aquell any 1992 vam aparèixer a la final de la Copa d’Europa amb tota l’alegria i la nostra bandera, la Creu de Sant Jordi. L’any següent fundàvem la penya, la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi. I a hores d’ara la bandera amb la Creu de Sant Jordi, que llueix a l’escut del nostre club, ha esdevingut una de les grans banderes del barcelonisme.

Des de llavors hem patit també derrotes doloroses, com la final d’Atenes. Però sempre hem intentat ser corretja de transmissió d’un sentiment barcelonista desacomplexat, divertit i arrelat al nostre país.

La temporada passada va ser la cosa més gran que mai ha pogut viure, gaudir, somiar, qualsevol seguidor d’un equip de futbol. I nosaltres vam tenir la sort de gaudir-la, de viure-la, al Camp Nou, a València, a Roma, a Mònaco, a l’Orient…

Avui, davant un equip lamentable, exponent de l’antifutbol, de la destrucció, davant gent francament odiosa com en Mourinho… avui… hem perdut. Ja teníem els bitllets de tren, i l’hotel… de confiats com estàvem en arribar a aquesta final històrica a Madrid (Espanya). Però no ha pogut ser. Hem caigut.

La d’avui és una elminació dolorosa, sobretot perquè tots sabem que difícilment tornarem a tenir l’oportunitat de disputar una final de la Champions al Cuernabeu. Aquesta oportunitat ens ha passat pel davant dels nassos i no l’hem pogut saborejar… I això fa mal.

Però fins i tot avui, fins i tot així, sabem que formem part del Barça més gloriós de la història, i ens en sentim molt i molt orgullosos. És un orgull que va molt més enllà dels resultats i els èxits assolits. És un orgull arrelat en la manera com els hem assolit. És un orgull de veure i viure el nostre Club arrelat a la seva història i el seu paper catalitzador del sentiment de catalanitat al nostre país. És un orgull de veure i disfrutar d’un entrenador i d’un equip que traspuen barcelonisme pels quatre costats, que són Barça en essència, que són planter, que són joves, que són nostres, que són tot el que sempre hem somiat que fós el nostre Barça. Un Barça triomfant fonamentat en gent de la pedrera, de casa.

La llegenda, en Johan, sempre diu -amb raó- que el que dibuixa el perfil d’un gran club és arribar viu al desenllaç de totes les grans competicions. I aquest Barça compleix amb la premisa.

Per a tots, jugadors, afició… els 4 partits de lliga que ens queden seran una autèntica prova de foc. Avui hem patit un cop molt dur. Però tots confiem que els nostres jugadors treguin tot l’orgull, el talent i les forces que quasi ja no tenen per poder guanyar la lliga. Ens ho mereixem, s’ho mereixen. I sé que lluitarem, tots, per fer-ho realitat…

Després de la temporada passada, gairebé tot el que ens podíem esperar era clarament pitjor. Ningú no podia pensar aspirar a repetir els èxits de la temporada anterior. I malgrat tot estem demostrant que sempre ho intentarem fins a l’últim alè, que ens hi deixarem la pell.

Quan, el 2004, sortíem victoriosos de l’Estadi de Sant Denís, a París, tots pensàvem que allò era el punt d’inflexió d’un Barça triomfant. No va ser així. De fet la final de París va ser l’epíleg a un projecte que es va acabar de consumir en ell mateix, agònicament, lamentablement, les dos temporades següents.

L’any passat, 2009, a Roma, tots vam tenir aquest temor. Però ara, ara mateix, fins i tot calenta la nostra eliminació a Semifinals de la Champions, sabem que això no és així. Que aquest equip té un enorme recorregut. Que està magníficament gestionat. Que sempre aspirem a tot i que sempre donem la cara.

Sí, està clar, mai més podrem, ni nosaltres ni ningú, viure i gaudir del que ha fet aquest Barça. Però tot el que ens espera és encara un horitzó d’esperança, de satisfacció, d’orgull.

I fins i tot des de la tristesa d’avui donem les gràcies per viure el que estem vivint. I ens conjurem perquè aquest Barça continuï així, com és, com ens agrada… i tots plegats anem escrivint amb lletres d’or la nostra història, la nostra glòria.

Nosaltres hi serem, amb les nostres banderes, amb el nostre orgull… I pel que fa a les properes eleccions i a tots els candidats que s'hi presenten: sigueu dignes de la representació que voleu ostentar i no ens decebeu!

Visca la Creu de Sant Jordi, visca el Barça i Visca Catalunya lliure

PS: avui pensem que ens hem consolidat com una de les penyes més emprenedores del món barcelonista. Avui hem retransmès, gairebé en temps real, com hem viscut les hores prèvies al partit, a través del Facebook i – gran novetat! del Twitter. A hores d’ara som una de les poques penyes que pot presumir de tenir web, blog, facebook i twitter. Molts anys i bons!

ENS HI DEIXAREM LA PELL! Convocatòries Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

Dimecres tenim un partit clau, èpic: hem de protagonitzar una REMUNTADA HISTÒRICA per ser presents, el 22 de maig, a la final de la Champions, a Madrid (Espanya).

Aquest equip gloriós s’ho mereix tot i ens mereix tota la confiança. Per això nosaltres també ens hi deixarem la pell, per això nosaltres animem a tots els barcelonistes a convertir aquest dia en un dia molt especial, gaudir-ne i convertir la ciutat i el Camp Nou en un autèntic infern. Ens hi deixarem la pell, la veu, el que calgui pel nostre Barça.

Dimecres viurem intensament el dia i el partit. D’entrada amb un dinar de germanor, que compartirem entre els bons amics de la nostra penya, i després, donant suport a altres convocatòries que s’han promogut. I que us relacionem:

D’entrada, imprescindible, dimecres, omplir la ciutat de banderes del Barça i de Catalunya, i dur, tots i totes, SAMARRETA DEL BARÇA.

També donem suport, amb altres grups a la convocatòria per a acompanyar l’equip des de l’hotel al Camp Nou:
...............................
Dimecres 28 d'abril. Acompanyem l'equip a la remuntada.

Convoquem una caravana culé per portar al Barça des de l'Hotel La Florida (Tibidabo), lloc de concentració, fins al Camp Nou. Punt de trobada: el mateix Hotel (Carretera de Vallvidrera al Tibidabo) a les 18.00 hores del dia del partit. Volem milers de cules escortant l'autocar del primer equip per demostrar els nostres jugadors que l'afició creu en la remuntada. Vine amb la moto, la bici o el que sigui. Surt als balcons o baixa al carrer per saludar els nostres herois. I sobretot no oblidis la bufanda, la bandera, la samarreta... Llueix amb orgull els colors del millor equip del món! Remuntarem!!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!

ALMOGÀVERS, BOIXOS NOIS, P.B. CREU DE SANT JORDI, GRUP FIDEL, KF, SUPPORTERS PUYOL, TÒXICS VENTURA I UNIBARÇATARIS
...................................
A sac, i a per totes! Nosaltres també ens hi deixarem la pell. TOTS ENS HI DEIXAREM LA PELL

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

Mai caminaràs sol

Avui hem acomiadat, al tanatori de Les Corts, al Santi, "Santi Vilanova", i ho hem fet com s’acomiada als millors, com s’acomiada als herois, amb emoció –apenes continguda- i els nostres himnes.

Diada dels reis mags, dia asolellat. Un munt de gent ens hem concentrat al tanatori per acomiadar al Santi. Com han deixat ben clar els qui han parlat durant la cerminònia, en Santi ha estat una persona respectada i estimada per tothom, sense diferències, sense distància, i avui tothom ha volgut ser present per a acomiadar-se, per ser presents en aquest moment del “fins que ens tornem a trobar”. Com deia l’esquela de l’Avui, avui hi érem tots els que havíem compartit amb ell els seus ideals, del Barça i de Catalunya.

No sabem perquè abans d’ahir a El Mundo Deportivo van dir que era soci de la nostra Penya. No ho era, evidentment ens hagués omplert d’orgull que ho fós, però no ho era, i no sabem perquè a El Mundo Deportivo ho han dit. Ens sap greu per tots, aquesta notícia, i tot i que no hi tenim res a veure, demanem disculpes si cal.

Dins de la Penya, tots el coneixíem, alguns obviament havien tractat més amb ell que no d’altres. Els que hem tingut la sort de compartir més moments amb ell i anar-lo coneixent més a fons hi vam anar descobrint una persona admirable, amb una enorme enteresa i coratge. Una greu malaltia li ha anant minvant la salut mica en mica, però ell mai ha canviat, valent i dur quan ha calgut, i rialler quan era l'ocasió, i així fins al final. És un exemple per tots nosaltres veure com, malgrat que cada cop tot li costava més, intentava participar en aquelles coses que li agradaven: venir al gol sud a veure el Barça i on es podia passar tot el partit parlant amb gent diferent, participar en festes, concerts, dinars, sopars.... Alguns també hem tingut la sort de compatir amb ell moltes estones en activitats de la Barcelona Hammers Association.

Ha estat sempre fidel també als seus ideals i passions: El Barça i Catalunya, sempre disposat a defensar-ho davant qui fós i on fós, tant de bo els nostres covards governants tinguessin un 1% de la integritat i el coratge d'en Santi. I així ha estat com la familia ha volgut que ens acomiadéssim d'ell, vestit amb la samarreta del Barça i amb el fèretre cobert amb l'estalada.

La ceremonia, civil, ha estat molt emotiva. L'entrada a la capella, plena de gent, ha vingut acompanayada de l'himne oficial de Catalunya, Els Segadors. Hi han intervingut familiars i amics, que ens han parlat de com de gran era en Santi.

Després que gairebé ni poguéssim murmurar l’himne del Barça, ens hem acomiadat cantant, amb un nus a la gola, "You'll never walk alone", en un moment ple d’emoció que ens ha humitejat a tots els ulls, mentre vèiem desaparèixer el fèretre.Avui hem acomiadat a un dels "imprescindibles". Un autèntic heroi.

Santi, la lluita continua.

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure.

DOL PER UN GRAN BARCELONISTA

Avui ha mort a Barcelona el nostre amic i company Santi Salguero i Flix, gran barcelonista i patriota exemplar.

Les penyes barcelonistes Nostra Ensenya, Creu de Sant Jordi, Cardedeu, Almogàvers i l’Urpa expressem la nostra més absoluta tristesa i desolació i traslladem a la família i amics més propers el nostre condol.

La capella ardent quedarà instal·lada dimarts dia 5, al tanatori de Les Corts, a partir de les 15:00, i el funeral tindrà lloc al mateix tanatori de Les Corts, dimecres dia 6 de gener a les 12:45.