diumenge, 27 d’abril de 2008

FC Barcelona vs Manchester United


Dimecres vam tenir un dels últims grans partits de la temporada. Un dels últims, evidentment no l’últim perquè confiem estar a Moscou d’aquí a unes setmanes…

Curiosa coincidència, la d’aquest partit amb la Diada de Sant Jordi. Curiosa barreja durant tot el dia pel centre de la ciutat.

I inevitables les tajes descomunals d’alguns supporters del Manu. El més espectacular va ser, tanmateix, l’observació d’aquelles masses de carn convertides en autèntiques gambes, com si els haguessin sucat amb mercromina, després de passar-se tot el dia bebent a ple sol…. I quin sol!

El partit es va viure amb la intensitat que mereixia. Les birres prèvies pels bars del voltant de l’estadi van estar a l’alçada de les grans ocasions. Concentrats al bar de sempre, l’ambient era fenomenal. Hi havia ganes. Algunes gambes es plantaven al davant de la massa culé exhibint les seves pancartes i amb dificultats evidents de pronunciar alguna cosa inteligible, fet que els provoca un evident malestar que no va passar d’aquí. Tot sigui dit, la presència policial allunyava qualsevol possibilitat que es desmadressin.

A l’estadi l’ambient, el de les grans ocasions. Aquell ambient de quan la “metxa” ha encès i tot l’estadi brama. No passa gaire, però de vegades, ja ho vau poder veure tots.

Sobre el partit ja s’han escrit totes les cròniques. Sort que en Ronaldo va fallar el penal, quan encara estàvem saludant la concurrència per les nostres localitats. El Barça va oferir una bona imatge. Alguns jugadors semblaven uns altres. Però no vam tenir pegada. Ens va faltar pegada.

El 0-0 no és un mal resultat. Totes les portes obertes, i una mica més inclinada a favor nostre per allò del gol en camp contrari. Ara bé, allà serà un infern. Però la nostra gent també ha respost. Més de 4.000 aficionats del Barça hi seran. Aquest cop no hi ha desplaçament de la Creu de Sant Jordi. Però hi serem amb altres companys que sí que hi van.

A un partit de Moscou. Malgrat la temporada nefasta, encara podem tocar la glòria amb la punta dels dits. A veure

Free Counter and Web Stats