dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi, Sant Patró de Catalunya i de la creu de la nostra bandera


Diada de Sant Jordi. Un dels dies més bonics de l’any, en que retem homenatge al nostre Sant Patró, l’esperit del qual s’invoca amb la creu que lluïren les primeres banderes de Catalunya, la creu sota la protecció de la qual va guiar els exèrcits catalans al llarg de la nostra història arreu de la Mediterrània. La creu que llueix, esplèndida, a l’escut de nombrosíssimes ciutats i viles del nostre país, començant pel Cap i Casal, Barcelona. La creu que també lluïm a l’escut del FC Barcelona. La creu, també, que dóna nom a la nostra Penya: Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

Una Diada que invoca la força del nostre patró, el seu coratge. Una Diada que vivim també plena de valors del nostre poble, com la sensibilitat, l’amor, a través de la rosa. I la cultura, un poble culte, un poble que s’estima amb bogeria la seva llengua i l’ha preservada al llarg dels segles i per damunt de les ferotges persecucions que ha patit; una llengua i una cultura que manifestem amb els llibres.

Invocar, avui, el nostre Sant Patró, ser fidels al seu esperit, serà important, tant per la situació del país i les dificultats que arrossega, com per al nostre club, que viu un moment extraordinari de la seva història, i que ha de fer front, aquestes properes setmanes, a un repte extraordinari, que pot significar guanyar totes les competicions en les que hem participat: Lliga, Copa i Champions!

Aquesta esplèndida Diada de Sant Jordi ja va començar magníficament ahir a la nit, al camp, amb una extraordinària victòria sobre el Sevilla. El que semblava podia ser un partit complicat, va esdevenir una exhibició total, amb un joc meravellós. L’equip juga de tal manera que ja hem acabat les paraules per descriure’l i per definir la nostra felicitat. Ahir, a més, a l’estadi, en aquells primers 20 minuts màgics de la segona part, el camp va ser un clam. Semblava que havia esclatat la bogeria, i els càntics recorrien l’estadi, fins l’últim racó, a totes les graderies, i enllaçaven l’un rere l’altre. Va ser un moment apoteòsic. Els jugadors estan manifestant un compromís, una entrega, una concentració i una qualitat extraordinàries. En Pep Guardiola ha estat capaç de fer un equip fantàstic, i ha sabut treure el millor de tots i cadascun dels jugadors, que han esclatat en aquest equip.

Les properes setmanes són decisives. Perquè aquesta màgia que estem vivint necessita que acabi de la millor manera possible, de l’única manera possible: amb títols. Nosaltres hi serem, com érem també ahir al camp, malgrat els horaris impossibles i fastigosos a què ens fan jugar aquests imbècils que dirigeixen el futbol.

I a partir d’avui serem a tots els grans compromisos que ens esperen. Ja tenim –alguns, perquè lamentablement la sort i les escasses entrades disponibles no ens permetran ser-hi tots, com hauríem volgut- les entrades per a València.

Aquest dissabte hi ha una altra de les “finals” d’aquest tram, contra el València, un rival sempre dur i difícil. Cal que poguem decidir el més ràpidament possible la lliga, i aquest cap de setmana ens ensumem que pot ser molt interessant. Després, dimarts, rebrem el Chelsea, un altre partit per a gaudir i obrir les portes a la final de la Champions a Roma. I el següent dissabte: el partidàs contra el puto Madrid. Quan acabi aquest partit volem veure el Bernabeu menjant-se tota la seva ràbia anticatalana i aplaudint el nou campió de lliga…

dijous, 16 d’abril de 2009

Múnic: l’exèrcit català en marxa!!!


Dimarts vam ser a Múnic, a la tornada de quarts de final de la Champions. El resultat era prou favorable, després del 4-0 de l’anada, al Camp Nou. I el nostre equip no ens va decebre, va estar a l’alçada i va fer un molt bon partit. Patint alguns moments, com toca en uns quarts de final de la millor competició de fútbol del món.

El dia va començar molt d’hora. A l’aeroport ens vam trobar amb els companys d’ICC que també hi anàvem. Les clàssiques cues del checking, les primeres birres i un ambient de primera. Es notava que érem, que som, l’autèntic exèrcit de Catalunya. Vam omplir un jumbo (prop de 600 places), tot ple de banderes del Barça, senyeres, estelades i creus de Sant Jordi.

Quan vam arribar a Múnic, la comoditat dels autocars esperant a la porta de l’aeroport. 45 minuts de trajecte fins al centre de la ciutat… i comença el festival.

Els de la Creu de Sant Jordi portàvem bons informes, i vam anar cap a un lloc recomanat, el jardí de l’Agustiner Keller prop de l’estació central. Un lloc sensacional, ple de taules enmig d’un magnífic jardí-bosc. El dia era esplèndit, una calor d’alta primavera, que contrastava amb els dies de pluja de Setmana Santa. Hi havia tot de gent gaudint d’una bona cervesa i bon àpat i d’aquell sol que suposem estrany en aquelles latituds. També hi havia força seguidors del Bayern… i cap turista. L’havíem encertat.

Allà van caure les primeres gerres de cervesa, una cervesa magnífica, amb un servei molt amable, simpàtic i eficient. Més birres i… salsitxes, je je je.

En acabar el dinar ens vam adreçar cap al centre, cap a Marientplatz. Un ambient sensacional. Ens trobem amb els companys d’ICC en una de les grans cerveseries del centre, la famosa Hofbrau. També amb altres companys de Hammers BCN i altres barcelonistes de pro.

Des d’allà, i mentre anaven caient les birres i les hores, vam començar un periple pel centre, fent aturades estratègiques per a refrescar-nos. A una hora prudent uns quants vam decidir menjar alguna cosa més, en previsió del que ja era un elevat consum de cervesa i d’una nit llarga.

Tot el centre era un aparador de barcelonistes, enaltint el nostre club i la nostra pàtria amb les nostres banderes. És en aquests desplaçaments quan més es posa de manifest l’autèntica ànima blaugrana, el genuí esperit barcelonista: un seguidor que estima tant al club com al seu país, i que defensa club i país pel damunt de tot. Catalunya, la nostra senyera, la nostra llibertat, té en l’afició del Barça el seu gran exèrcit, la seva gran ambaixada. Tot i que no estaria de més que animéssim una miqueta més, fins i tot que ho féssim quan les coses estan complicades...

Una hora abans del partit vam agafar el metro per anar cap a l’estadi. Un metro eficaç, que ens hi va dur, no sense unes quantes bromes amb tot el personal que hi anava.

El metro deixa aprop de l’estadi, del magnífic Allianz Arena, però no a tocar. Hi arribem a través d’una rampa que compartim amb la molt educada afició bavaresa. Allà ens trobem amb dos amics, simpatitzants de la penya que viuen a Alemanya i no s’havien volgut perdre el partit. Grans abraçades i cap a dins!

Com quan les aficions rivals venen al Camp Nou, nosaltres estàvem situats en les graderies superiors. Quan accedim a la grada, la cosa feia autèntic goig, una autèntica marea de banderes de símbols barcelonistes, de senyeres, d’estelades i de creus de Sant Jordi.

El partit ja sabeu tots com va anar. Un duel intens, amb un Bayern que no es va rendir, i amb un Barça que va tenir alguns moments de dificultat, però que va acabar imposant el seu joc, la seva superioritat. I a semifinals!!!

La sortida de l’estadi, molt endreçada. Els autocars que ens havien de dur cap a l’aeroport estaven relativament aprop. A l’autocar, les últimes risses, històries i camaraderia.

Quan arribem a l’aeroport estem ja triturats. L’embarcament es fa amb més diligència que altres vegades. Tot i així, fins que no ens enlairem passa una bona estona. El viatge de tornada es fa llarg, i en la fosca de l’avió, ja ningú té esma per a res, excepte per fer les primeres clapades.

Un cop a El Prat el factor ocupant es torna a posar de manifest, i les jardineres per dur-nos a la terminal es fan esperar. Finalment abandonem El Prat, amb aquella íntima i especial satisfacció que sentim tots els barcelonistes quan anem pel món, i hem pogut lluir davant el món la nostra passió pel Barça i la nostra fidelitat a Catalunya, el nostre país.

A pel Chelsea… i a Roma!!!!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

dijous, 9 d’abril de 2009

SETMANA SANTA I SETMANA DE GLÒRIA


Uf! Quins dos dies, companys! Ahir el 4-0 al Baryern, a la Champions, va ser un partit absolutament espectacular. Té raó el president Laporta quan diu que probablement la primera part del Barça sigui una de les millors de la nostra història.

Futbol total. TOTAL! El domini del Barça va ser aclaparador, la posició al camp, perfecta. La velocitat en el moviment de la pilota, espectacular. I el moviment i desmarque dels jugadors, sobretot del trident ofensiu, genial. Un partidàs, un autèntic partidàs, d’aquests que es recorden llargament, que passen a formar part dels nostres somnis barcelonistes.

Dimarts vinent la penya serà a Münic, amb una àmplia representació. Promet ser un dels desplaçaments aquests que ho tenen tot… excepte emoció, je je je. Però vaja, prometem fer unes bones birres a la vostra salut, la del Barça i la de Catalunya.

I avui, que ara arribem del bàsquet, doncs què dir… JA SOM A BERLÍN!!! Després d’una etapa de crisi, el Barça de bàsquet ens torna a fer gaudir, i de quina manera! El partit d’avui ha estat molt i molt bo. Hem estat pel damunt del rival tot el partit, i hem arribat a guanyar de 21, en un tercer quart espectacular.

I ens agrada aquest ambient barcelonista que viu amb tanta intensitat la ciutat i el país. Un ambient que es trasllada a tots els jugadors de totes les seccions. Avui el Palau estava farcit de jugadors del primer equip de futbol. I això implica viure el club.

No sabem encara si podrem anar a Berlín. Massa desplaçaments en massa poc temps. Dimarts vinent Münic, el 13 de maig, València, el 27 de maig, la final de la Champions a Roma… Però la cita de Berlín, del pont de l’1 de maig, és tot un repte. Mirarem a veure si hi podem ser.

Visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Free Counter and Web Stats