dissabte, 23 d’abril de 2011

Pere Artur Fornés, et tindrem present!


Dimecres dia 20 d'abril la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi es va desplaçar, amb tots els socis que havíem aconseguit entrada, a València, a donar suport al nostre equip.

No vam poder guanyar. Un arbitratge infame que va permetre una inaudita violència sobre el terreny de joc ens va manllevar qualsevol oportunitat de victòria.

Avui, dissabte dia 23 d'abril, Sant Jordi, hem guanyat a l'Osasuna a la Lliga i hem fet un pas més per a guanyar, matemàticament, una competició que ja fa jornades que és nostra.

Tanmateix probablement res de tot això no ens hagués motivat a escriure un post al nostre bloc.

Si avui escrivim és perquè volem retre homenatge i expressar el nostre dolor i condol a tota la família i amics d'un jove alacantí, de Pedreguer, que dimecres, després de la final, va ser infamement assassinat a Benidorm, apunyalat per madridistes, només per cridar "Visca el Barça!".

Pere Artur Fornés tenia 25 anys. Avui l'han enterrat al seu poble. El seu assassí, un madridista criminal, ha estat detingut. Segons ha declarat l'amic d'en Pere, el va apunyalar directament, amb un ganivet de 26 cm., després que cridés "Visca el Barça!".

Pertur, que és com et coneixien els teus amics... Des de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi et volem traslladar, allà on siguis, la nostra amistat i el nostre dolor per aquesta mort tan absurda, per aquesta acció tan criminal.

Pertur, amic, se'ns farà un nus a la gola la propera vegada que cridem "Visca el Barça". I et jurem dedicar-te els triomfs d'aquest Barça que tan estimaves i que tan estimem.

Des d'aquest dolor intens que ens envaeix des que hem conegut la notícia d'aquests fets no podem deixar de denunciar la descomunal violència en la que la institució del Real Madrid ha instal·lat tots aquests enfrontaments entre el nostre club, el FC Barcelona, i el Real Madrid, que s'estan esdevenint aquests mesos d'abril-maig, a la Lliga, la Copa i la Champions League.

De fa molt de temps l'entrenador del Real Madrid, sr. Mourinho, està protagonitzant una inaudita escalada d'acusacions que porta implícita una enorme violència anímica, de la que també n'és còmplice la premsa de Madrid. Les acusacions contra el Barça, l'extensió permanent de la sospita, la victimització nauseaubunda, l'enervació i justificació del joc violent, etc. formen part d'una estratègia condemnable tendent a influir i manipular l'opinió pública, l'estament arbitral, i d'acceptar com a legítimes totes aquestes estratègies, el "todo vale" contra el Barça.

Doncs bé, dimecres no només hi va haver un "èxit" en aquesta estratègia del "todo vale" contra el Barça, amb la victòria de la violència madridista sobre el terreny de joc contra el FC Barcelona. La violència ambiental d'aquest missatge també va arribar al cor d'en Pere Artur, de la mà d'un madridista criminal que el va apunyalar pel simple fet de ser del Barça.

A la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi sentim amb el mateix dolor la mort d'en Pertur com la d'un dels nostres. Però exigim, alhora, responsabilitat al Real Madrid, molt especialment el seu entrenador, i als mitjans de comunicació madridistes, per tal que deixin de fomentar i de justificar el "todo vale" contra el Barça.

També demanem al nostre club, el FC Barcelona, i al nostre president, Sandro Rosell, que es posin a disposició de la família d'en Pere Artur per tal d'acompanyar-los i ajudar-los en tot allò que calgui.

Pere Artur, et tindrem present! Descansa en pau!

Visca el Barça! Visca el Barça, Pere, visca el Barça!

dissabte, 16 d’abril de 2011

ABRIL –MAIG 2011 Barça i barcelonistes davant un repte històric!


Hem viscut lligues interminables que hem acabat guanyant. Hem jugat finals de Copa apassionants. Hem gaudit d’eliminatòries i finals de Champions que ens han dut a la glòria.

El nostre Barça, al llarg de la història, ha viscut moltes coses i ens ha tocat viure moltes situacions. Hem patit, hem lluitat, hem estat derrotats, hem guanyat, hem tocat el cel. Per sort, les últimes dècades hem pogut gaudir d’un Barça triomfant. Des que el mestre, la llegenda, Johan Cruyff va fer-se càrrec del primer equip i va construir el que és conegut com a “Dream Team”, el Barça és un dels equips més victoriosos del món. És més, no només som el millor Barça de la història, el Barça més victoriós, sinó que a més a més ho hem fet amb un segell propi inconfusible, de bon futbol i de futbol d’escola, de pedrera, de gent de la casa que, amb els cracks que fitxem, acaben configurant equips inoblidables.

De la mà de Guardiola el Barça i els barcelonistes vivim instal·lats en una autèntic somni de glòria, de passió, de set de triomf, amb un futbol i un equip llegendaris. Ho hem guanyat tot, però encara tenim ganes de guanyar-ho tot, moltes ganes.

La providència ens ha obsequiat, aquesta temporada 2010-2011 amb una fase final, en els tres campionats (Lliga, Copa i Champions) de somni: tot ens ho haurem hagut de jugar contra el Madrid.

Avui hem jugat el primer dels quatre partits contra el Madrid que marcaran la temporada. Ha estat el partit de lliga. Al Camp Nou els hi vam fotre aquella inoblidable “maneta”. Avui hem empatat al Bernabeu. Un resultat magnífic que ens manté a 8 punts del Madrid (que són 9) i que fa que tinguem la Lliga a tocar de la mà. Ja només ens falta que esperar unes poques jornades perquè matemàticament siguem campions. Ja ningú no dubte que la Lliga és blaugrana. I en altres circumstàncies potser aquest empat que ens permet mantenir aquesta distància insalvable per als nostres rivals a la Lliga l’hauríem celebrat com si l’haguéssim guanyat ja. Però no, enguany això no toca.

Enguany, aquesta temporada, la providència ha posat a les nostres mans tenir a tocar tres títols i fer-ho jugant-nos-els contra l’etern rival, el Madrid. I davant aquest repte i la fam de títols i de victòria sobre el Madrid, no és moment de celebrar res, encara.

Aquest duel sense pietat contra el Madrid no només ens permet repetir el triplet, sinó que ens dóna l’oportunitat de fer-ho matxacant, humiliant, arrassant, l’odiat rival.

I és aquesta possibilitat el que alimenta la nostra passio desfermada aquests dies.

Dimecres la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi serà a València. Repetirem el ritual de baixar en tren i d’anar a dinar al Cabanyal, al restaurant dels bons amics valencians, per a compartir amb ells un dels seus arrossos extraordinaris, i gaudir d’una jornada de camaraderia… mentre no arriba l’hora del partit.

Enguany, la RFEF ens espera amb clara voluntat d’humilar-nos, de no deixar-nos ser com som, d’amagar-nos. Aquest dimecres la RFEF i els seus 100.000 watts de potència per a l’himne espanyol seran la prova més evident de l’odi que ens tenen, de la voluntat de liquidar-nos, d’amagar-nos, de callar-nos. Però alhora serà un moment de victòria per a nosaltres. La RFEF acaba de certificar amb aquesta insòlita actuació i performance que els catalans no som espanyols, que els seguidors del Barça som, per damunt de tot, catalans, que estimem el nostre país i que som fidels als nostres himnes, no als himnes imposats. Després només ens quedarà que esperar que els nostres jugadors facin el que millor saben fer: jugar a futbol… i guanyar.

Després de la final de Copa, els dies 27 d’abril i 3 de maig s’esdevindrà la semifinal de Champions també contra el Madrid. Aquest cop la Creu de Sant Jordi no farà desplaçament. Vam estar a Ukraïna, però no estarem a Madrid. Només hi serem anímicament, donant suport permanent als nostres jugadors. Els esperarem aquí, el 3 de maig, amb una gran jornada de barcelonisme, amb un dinar de germanor i disposats a deixar-nos la pell animant els nostres. El camí és molt clar: Wembley.

Tornarem a l’escenari on aquest Barça de llegenda va forjar-se, la final de la Copa d’Europa de l’any 1992. Allà vam decidir fundar la nostra penya. La foto que acompanya aquest post està feta a Calais, camí de Londres. Llavors pràcticament no es veien Creus de Sant Jordi entre l'afició. Ara és un dels nostres símbols més estimats i compartits. Gairebé 20 anys de penya ens contemplen... Per això, més que mai, enguany hi volem tornar, a Londres, al nou Wembley... i hi tornarem. I pel camí no només haurem fet un llarg trajecte, sinó que haurem humiliat, arrassat, el nostre etern rival.

D’entrada, ens veiem dimecres a València!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!

Free Counter and Web Stats