dimarts, 26 de juny de 2012

Anàlisi de la Temporada 2011-2012 - FC Barcelona





Benvolguts culers i penyistes,

Ara que amb el triomf a la final de la Copa del Rei ja s'han acabat totes les competicions de la present temporada del primer equip de futbol, trobo que és un bon moment per portar a terme quatre reflexions de la mateixa.

La temporada, en general, es pot considerar com molt acceptable: guanyar Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs en la primera part de la temporada, i la Copa del Rei, amb unes semifinals de la Champions contra el Chelsea la qual no passem bàsicament per mala sort, sobretot en el partit d’anada a Londres,  i un segon lloc a la lliga, fan que es pugui utilitzar aquest adjectiu sense por a equivocar-se.

Respecte el joc portat a terme pel nostre equip, a banda de deixar clar que certs resultats han demostrat cert relaxament per part dels nostres jugadors, recordem els empats a Donostia o al camp dels pericos, o les derrotes de Getafe o Pamplona, el cert és que s'ha tractat de la típica temporada de l'equip que en l'anterior temporada ho ha guanyat quasi bé tot, i lògicament, es produeix un cert relaxament a l'equip, i això en part és inevitable ja que es tractava de la quarta temporada d'aquest equip amb el Pep exprimint als jugadors al màxim.

Tanmateix, també podem dir que el curs futbolístic ha vingut marcat per l'agri confrontament amb el Madrid, que va tenir un dels seus punts àlgids amb la tornada de la Supercopa al nostre estadi, i el famós dit a l'ull del pobre Tito, i amb la tèbia reacció del nostre club davant de tantes provocacions. També podem dir que aquest any li tocava guanyar la lliga al Madrid, si o si, i tots els interessos han anat encaminats en aquest sentit: només cal recordar les paraules del Guardiola sobre les suspicàcies sobre que al Barça li comencessin a xiular penaltis a favor un cop la lliga ja estava sentenciada.  

Cert es que certes lesions de jugadors clau ( Villa, Abidal), han marcat molt el perfil de la plantilla, i determinats jugadors que en el primer tram de la lliga van brillar i acoplar-se molt ràpid a l'equip, després han fet un segon tram de temporada en tendència descendent: recordem el cas del Cesc, i la irregular temporada del mateix Piqué. També és veritat que els 50 gols marcats pel Messi a la Lliga, i els 73 en total de la temporada, han suplert carències d'aquest equip, en aquest cas golejadores.

Tot això ha coincidit amb el final del Pep al front d'aquest gran equip, amb aquest balanç de títols i de futbol que ens costarà d'oblidar per sempre més: 14 títols en quatre anys es diu molt ràpid, xifra aquesta que reflexa els nivell altíssims de competició que ha assolit aquest equip amb el seu entrenador al capdavant.

I ara què, us preguntareu? la filosofia de la institució i de l'equip està molt clara, i les línies mestres fixades només cal resseguir-les, i a ben segur que en aquest sentit, el nou entrenador Tito Vilanova és un bon aprenent del Pep.

Tampoc no ens hem d'enganyar, els resultats marcaran molt la durada de la permanència del Tito al front del primer equip, però recordem que en el primer any del Pep com a entrenador, derrota al camp del Numància i empat al Nou Camp contra el Racing de Santander...Per sort, després els resultats van començar a arribar, i el Pep es va poder refermar al front del primer equip.

El llegat que deixa en Pep és inabastable: des de una filosofia de joc heretada del dream team del Cruyff, des de les oportunitats donades als jugadors del filial de jugar en el primer equip ( quan havia passat que 9 o 10 jugadors del primer equip estiguessin formats a la cantera del barça? ), en definitiva aquest barça ha enamorat a mig món, i ha deixat bocabadat a l'altra meitat, amb una imatge que, si no les coses no es fan malament, perdurarà per molts anys en la memòria dels aficionats.

Bon estiu a tots,

Visca el Barça i Catalunya Lliure!



Imatges de la presentació del llibre d'en Jordi Badia “Josep Suñol: viure i morir per Catalunya”

En nom de la Penya Creu de Sant Jordi volem agrair a tots els assistents la seva participació en un acte tant important per nosaltres. Va ser un èxit en tots els sentits, i ens podem sentir molt orgullosos!

Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!









dimarts, 5 de juny de 2012

“Josep Suñol: viure i morir per Catalunya” presentació del llibre d'en Jordi Badia sobre qui fou president del FC Barcelona


Agost del 1936. Josep Suñol, president del FC Barcelona des del 17 de juliol del 1935, s'ha desplaçat al Front de Guadarrama. Fa poc que ha començat la guerra civil, i Madrid s'ha convertit en l'objectiu clau de la sublevació feixista. Suñol és també diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. En aquells dies, són molts els catalans de totes les ideologies, que donen suport al front republicà de Madrid per a evitar la derrota precipitada de la República.

Les línies de front són inestables. El cotxe en el que viatja el president del FC Barcelona és interceptat per una patrulla franquista. A més d'en Josep Suñol hi viatgen el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà. Tots quatre són afusellats sense judici previ.

El primer contacte directe de Josep Suñol amb el FC Barcelona va ser l'any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l'entitat a causa d'una demostració espontània al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera (una xiulada a l'himne espanyol). L'aquell moment president de l'entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Suñol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l'any 1934Anna Maria Martínez Sagi, a instàncies de Josep Suñol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.

El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidència del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Així i tot se li demana que proposi un president i així ho fa: Josep Suñol proposa a Esteve Sala, qui presidí el club durant un any amb resultats molt positius. L'any següent aquest deixa la presidència per motius de salut i Josep Suñol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l'entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.

Josep Suñol, patriota, barcelonista... va ser assassinat pels franquistes quan era president del FC Barcelona, el 6 d'agost del 1936. Tenia 38 anys. I ja per sempre serà el nostre president màrtir. A Joan Gamper les autoritats espanyoles li van fer la vida impossible, però a Josep Suñol el van matar.

I la nostra obligació, com a patriotes i com a culés és retre-li record i homenatge.

El periodista Jordi Badia n'ha escrit un llibre que, com ell mateix diu pretén “aproximar-se a la biografia més enllà de les circumstàncies de la seva mort tràgica i analitzar l'obra i, en segon lloc, cercar les causes del silenci amb què va ser cobert durant seixanta anys, perquè ens mou el convenciment que del seu entrellat en traurem una comprensió més exacta i pregona tant de la figura de Josep Suñol com de Catalunya. “

La Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi es defineix pel seu patriotisme i per la seva fidelitat barcelonista. Era obligat per a nosaltres contribuir a la difusió de la figura del nostre president màrtir, Josep Suñol, tan incomprensiblement silenciada durant tants anys. Vam comenar-ho a fer amb el Memorial Josep Suñol de futbol 7 que enguany ha arribat a la seva cinquena edició.

I pensem que conèixer, de la mà d'en Jordi Badia, l'autor del llibre, la figura i l'obra de Josep Suñol, és un acte que referma el nostre compromís, i que volem obrir a tots els barcelonistes i a tots els patriotes catalans.

Per això el dimecres 13 de juny, a la sala d'actes de la seu del districte de Gràcia (Plaça de la Vila de Gràcia, 2) presentarem aquest llibre: “Josep Suñol i Garriga: viure i morir per Catalunya”, i ho farem de la mà del seu autor, el reconegut periodista Jordi Badia.

Presentarà l'acte la Regidora del Districte de Gràcia i quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, la Il·lustríssima senyora Maite Fandos, a qui agraïm molt sincerament la participació en aquest acte. Per a nosaltres, una Penya nascuda el 1993 en ple cor del barri de Gràcia, que té la seva seu a un dels bars amb més solera i tradició del barri, el Roure, ens omple d'orgull poder fer un acte així a la seu del Districte i comptar amb la participació de la Regidora.

US HI ESPEREM!
Dimecres 13 de juny, 19:30 hores
Sala d'Actes de la Seu del Districte de Gràcia (Plaça de la Vila de Gràcia,2)


V Memorial Josep Sunyol - Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

El passat dissabte dia 21 d’abril, es va celebrar el V Memorial Josep Sunyol “Pro seleccions catalanes, al Camp municipal de Futbol ”Clot de la Mel” (UE Vila Olímpica) de Barcelona. En un matí asolellat, les penyes barcelonistes “El Repartidor” (L’Hospitalet), Sant Antoni (Sant Antoni-Bcn), Creu de Sant Jordi (Gràcia-Bcn) i l’Urpa (Sants-Bcn), de Barcelona, es van enfrontar en un torneig quadrangular de “Futbol-7”, amb l’assistència d’un centenar de persones. 

Durant dues hores de partits successius, els penyistes van participar i gaudir d’uns vistosos enfrontaments. El torneig se’l va endur la PB de Sant Antoni, que en el seu primer any de participació en el Memorial va sortir victoriosa de la disputada final contra la PB Creu de Sant Jordi. L’esportivitat i la germanor van ser la tònica del matí en una jornada que va respirar barcelonisme i catalanisme en tot moment. 

El trofeu del V Memorial Josep Sunyol va ser lliurat al president de la Penya de Sant Antoni, Víctor Bueso, pel Vice-President de la “Plataforma Pro-seleccions catalanes”, Sergi Blázquez, acompanyat d’en Salvador Balsells, membre del Consell Consultiu de Penyes del FC Barcelona per la demarcació territorial de Barcelonès occidental i President de la PB “El Repartidor” de l’Hospitalet, que va felicitar els organitzadors de la jornada i els va encoratjar a continuar la seva activitat i militància culé.

L’aplec va cloure amb un aperitiu a les pròpies instal·lacions del “Clot de la Mel”, on van ser llegides unes emotives paraules en memòria de la figura del President del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol i Garriga, mort afusellat per les tropes franquistes al front de Madrid el dia 6 d’agost de 1936. 


Free Counter and Web Stats