Desplaçament a Glasgow

DIMECRES 20 FEBRER 2.008
07:15 Aquesta va ser l’hora establerta per trobar-nos, a la terminal B de l’aeroport de El Prat, els 9 membres de la Creu de Sant Jordi pel desplaçament a Glasgow amb motiu del partit Céltic – Barça. Tots érem conscients que pel davant teníem una gran jornada futbolera, pocs esperàvem que fos tant grandiosa. La secció Cardedeu ja va fer de les seves arribant 30 minuts tard. Són de nova incorporació i encara no tenen per la mà que aquesta és una Penya disciplinada, de ben segur que no es tornaran a retardar.

El vol, de 2 hores i 30 minuts de durada, a càrrec de la companyia HOLA AIRLINES (no és broma), va transcórrer sense cap incidència, les anècdotes habituals van fer que el temps passés força ràpid.

Un cop a l’aeroport de Glasgow, el RACC ens van traslladar amb bus fins al centre de la ciutat. 2 membres de l’expedició ja havien estat en el desplaçament del tristament famós 11-M i ens van guiar. Primera parada: botiga oficial dels Celtic, compres obligatòries i ràpidament de cap al primer pub, de nom SLOAN’S i molt a prop del principal carrer comercial. Un cop satisfeta l’ànsia de Guiness vam marxar cap a la zona del riu, amb l’objectiu de trobar un pub amb llar de foc i fotos antigues, el vam trobar però havia estat reformat i per desgràcia havia perdut el seu encant. La cervesa, malgat tot, era excel·lent. Eren les 13:00 i els primers tajilles locals ja feien acte de presència, com unseguidor del Celtic (la samarreta per sota de la jaqueta el delatava) que no s’aguantava dret i era acompanyat per un amic.

Vam continuar la ruta passant per la versió “Encants Vells” de Glasgow, amb paradetes on es venia tot tipus de coses, cap d’elles hauria passat el més mínim control del bon gust. En aquells moments el nostre objectiu era trobar, emportats per la decadència de la zona, un “Fish and Chips”; abans, però, vam veure un altre pub: des de dins uns iaios ens feien senyals per a que entréssim, ho vam fer. Hi havia uns 15 veterans, alguns d’ells segurament de la 1ª Guerra Mundial. Érem la novetat del mes. Ens miraven amb barreja de curiositat, com si fòssim àliens, i divertiment. Allà la vam estar petant amb ells, algun volia comprar-nos jaquetes del Barça, no saben que això no té preu... De cop veiem que en un sofá, assentat al costat d’un dels “abueletes” hi ha un gos, el qual beu també cervesa, inaudit! Ens apropem i es deixa acaronar, davant la pregunta si és seguidor dels Celtic o dels Rangers, l’amo no ho dubta: RANGERS!!! Uf! Mal rotllo, davant la possibilitat de que ens mossegui, el deixem tranquil. Mirant el sostre del pub descobrim una bandera que quasi ens fa vomitar, una estanquera amb el pollastre i al costat una bandera de l’Apanyó….les Brigades han estat aquí abans que nosaltres. Optem per marxar.

Per fi trobem un “Fish and Chips”, menjar repugnant però amb la gana que hi havia tot cap a dins. Anècdota: l’home del garito en qüestió era de L’Alguer!!!

Un cop amb la panxa plena enfilem un dels carrers més brutals de l’Europa Occidental: GALLOWAY STREET, on es troba el mític “Bairds”. Quin pub, Mare de Déu Senyor!! Tot ple de bufandes i banderes de diferents equips, amb bandera del Barça i estelada inclosa. Allà les masses ja feien acte de presencia. Donant empentes arribem al final del pub on vam estar ingerint birres i cubates fins que l’àmbient era ja infernal.

Decidem moure’ns i just una mica més amunt, a l’altra banda del carrer trobem un pub bastant gran, l’”ESTENDERS”. Més hores allà dins, més birres, càntics, abraçades amb la penya local, converses inacabables, tema polític, futbolístic. Allà confluiex més penya del Gol Sud, amics del Grup Fidel, Barcelona Hammer Association, etc… En un moment donat, la gent del Celtics, ens diuen que no atravessem el carrer ja que a l’altra banda es troba un dels barris dominats pels Rangers. Agraïm el consell, amb la taja igual ens hi hauríem fotut de cap. De fora del bar, veiem una botiga rotllo Sinn Fein, amb tot de material “Republicà”. Al seu costat un bar, a fora, 3 individus amb pinta de pocs amics vigilen l’entrada. Ens quedem mirant, frissem per entrar, ells ho veuen i amb la mirada queda clar que no som benvinguts. “Republican Rules” pensem.

Sortim del pub i xino xano cap al camp, Déu n’hi do la caminata, va anar bé per fer baixar una mica la borratxera.

Dins del camp l’àmbient era fantàstic. L’himme “You’ll never Walk alone” ens va posar la pell de gallina. La gent del Barça va estar a l’alçada i vam animar molt, el pabelló va quedar ben alt. El resultat final ja el sabeu.

Fins aquí tot flors i violes, la cara negativa del desplaçament, com no, l’organització per part del RACC. Quan vam arribar a l’aeroport de Glasgow, els check-ins es van haver de fer un a un. Quin munt d’hores allà i dintre de l’avió. Arribavem a Barcelona a les 05:00. En fi, sort que havíem guanyat