dilluns, 15 de setembre de 2008

Onze de setembre del 2008 (i quinzè aniversari de la Penya)


La jornada patriòtica de la Diada d’enguany ha tingut per la Penya un significat encara més especial. L’Onze de Setembre de 1993, ara fa 15 anys, es fundava la PB Creu de Sant Jordi. Seguint la tradició, la PBCSJ participa en els actes del Dia Nacional de Catalunya amb dues ofrenes, la vespra al Fossar de les Moreres i el propi dia Onze al Monument a Rafael de Casanoves. El dia 10, Vespra de l'Onze, ens vam reunir per sopar en un conegut restaurant basc del carrer Argenteria, per alguns era un sopar de retrobament entre socis després del parèntesis de les vacances d’estiu, l’estiu d’uns i altres van marcar doncs bona part de les converses. Un cop ben sopats, ens vam dirigir al Fossar on vam dipositar la corona. Hem de dir que amb les ganes de fixar-la al pebeter, vam fer una petita trencadissa al filferro que els membres del Memorial posen allà per a que la gent deixi els rams i corones (aprofitem per disculpar-nos). Un cop dipositada l’ofrena, vam fer un minut de silenci en memòria dels patriotes caiguts per defensar la terra. La nit va acabar en un dels nostres bars habituals de la zona del Born.

L’endemà, Onze de setembre, el punt de trobada matinal va ser, com ja fa molts anys, el bar Rodri del carrer Argenteria, on vam esmorzar. Després vam donar una volta pel Fossar on vam veure que la nostra corona ja havia estat penjada al mur . Vam continuar cap el Passeig Lluís Companys per tal de visitar la Fira d’Entitats. A mesura que anàvem caminat, més membres de la Penya s’anaven afegint. A quarts de dues arribàvem davant el Monument on conjuntament amb l’Associació Patriòtica Catalunya 1640, vam fer l’ofrena als peus del que va ser símbol de la resistència de la ciutat, el conseller en Cap Rafael Casanova. Finalitzades les ofrenes i fetes fotos de rigor, vam enfilar cap el restaurant, que un any més era el Mundial, on ens esperava una orgia de vi blanc i musclos. Vam sortir del restaurant a dos quarts de sis... bastant animats. Vam posar fi a la jornada patriòtica davant el monument a Casanova, tot coincidint amb el final de les diferents manifestacions.

Abans d’acabar, volem fer referència a dues coses ben diferents.

La primera i més important, és el nostre record i suport pel soci Miquel Àngel, “Txatxo”, que en aquests moments lluita contra una greu malaltia. Des d’aquí els nostres més sincers desitjos de ràpida recuperació i ànims a la família.

L’altra cosa és la nostra més profunda condemna als lamentables fets ocorreguts durant la tarda, quant es va produir una agressió contra independentistes. Aquests fets ens porten de nou a temps passats on el caïnisme entre els diferents sectors de l’MDT eren portada dels diaris. Denunciem la voluntat d’alguns militants, més estalinistes que independentistes, d’arramblar amb tot allò que no combrega amb les seves idees. Això no pot ser i actuarem en contra sempre que en tinguem l’oportunitat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Anims txatxo!!! Que tot vagi bé!!! Per cert, qui son aquests dos frikis que han entrat al blog?

Basil

Free Counter and Web Stats