Dissabte 13 de Juny, a les 08:15 hem quedat a plaça Sarrià per anar en cotxe fins a Monistrol i des d'allí pujar a peu fins el monestir. Volem complir la promesa feta de pujar a preu si aconseguíem el triplet.
El dia es presenta magnífic, però ens donem pressa ja que la calor s'espera intensa i no volem patir més de que correspongui.
Arribem sense complicacions a Monistrol, deixem el cotxe al pàrking del cremallera i entem dins del poble. 2 membres de l'expedició saben bé el camí ja que la setmana passada van intentar fer la pujada però es van trobar amb la xusma perica que donaven gràcies a la Mare de Déu per no baixar a segona, aquí ja veieu la gran diferència entre ells i nosaltres, i van haver de desistir davant els insults i amenaces.
Avui pugem amb reforços, a més a més tenim intenció de trobar-nos altra gent del Gol Sud. Just abans de començar la pujada, ens aturem a un bar per agafar aigua en abundància. Comença l'ascensió, davant nostre un petit grup de pericos, format per un pare 2 i 2 nens petits, darrera un grupet de 3 persones, un d'ells amb la samarreta del Barça. Anem tirant, són les 10:00 i la calor ja pica de valent.
En un moment donat trobem que el camí es bifurca, no hi ha cap senyal i ens decidim pel de la dreta....error, aquell porta de nou al poble, tornem a refer el camí. Els 3 dels darrera ens han avançat, la dona que va amb ells porta sandàlies d'anar a la platja...com es pot ser tant pixa pins!!!!
Al cap d'una estona una altra bifurcació, i ara cap a on? Sort que un home que passa per allà fent footing ens informa: el de l'esquerra és el llarg i el de l'esquerra, l'anomenat, "3/4", és el ràpid però difícil. Ens ecomanem a Sant Jordi i decidim pujar pel 3/4.
Al cap d'una estona veiem baixar al pare perico i els 2 fills, no es camí apte per criatures i giren cua. La veritat es que en alguns moments ens empenedim d'haver agafar aquest camí, però tampoc se'ns passa pel cap tornar, així doncs i sota el crit de "No hi ha dolor", anem pujant.
Ens anem trobant gent que baixa, algun diuen: "Vinga pugeu, que a dalt hi ha molt perico".
Finalment, i amb les cares vermelles com a gambes de la calor i l'esforç, arribem a dalt. Fem un parada per recuperar-nos abans d'arribar a la plaça per tal de presentar-nos davant del monestir una mica endreçadets. Donem un volta i ja plenament refets, fem les primeres cerveses.
Truquem als que estan pujant, membres de Nostra Ensenya, Barcelona Hammers i altres habituals i ens diuen que s'ho han repensat i no pugen caminant sino amb el cremallera....responem amb crits de fora, fora i buuuuuuuu!!!!!
Al cap d'una estona ens trobem tots en un dels bars, i comencem a beure més cerveses, allò sembla un desplaçament, banderes penjades, càntics....Arriba el moment d'anar a veure a La Moreneta. Déu n'hi do la cua que hem de fer. Un cop venerada, baixem ràpid ja que tenim restuarant reservat a Monistrol.
Deixem la Sagrada Muntanya del catalans baixant amb el cremallera. Mentre anem cap avall pensem, la veritat es que hi ha un bon troç... El dinar està reservat en un resturant del casc antinc, dinem a la terrassa, amb ombra i estem a la glòria.
Visca la Moreneta, patrona de Catalunya!
Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!
El dia es presenta magnífic, però ens donem pressa ja que la calor s'espera intensa i no volem patir més de que correspongui.
Arribem sense complicacions a Monistrol, deixem el cotxe al pàrking del cremallera i entem dins del poble. 2 membres de l'expedició saben bé el camí ja que la setmana passada van intentar fer la pujada però es van trobar amb la xusma perica que donaven gràcies a la Mare de Déu per no baixar a segona, aquí ja veieu la gran diferència entre ells i nosaltres, i van haver de desistir davant els insults i amenaces.
Avui pugem amb reforços, a més a més tenim intenció de trobar-nos altra gent del Gol Sud. Just abans de començar la pujada, ens aturem a un bar per agafar aigua en abundància. Comença l'ascensió, davant nostre un petit grup de pericos, format per un pare 2 i 2 nens petits, darrera un grupet de 3 persones, un d'ells amb la samarreta del Barça. Anem tirant, són les 10:00 i la calor ja pica de valent.
En un moment donat trobem que el camí es bifurca, no hi ha cap senyal i ens decidim pel de la dreta....error, aquell porta de nou al poble, tornem a refer el camí. Els 3 dels darrera ens han avançat, la dona que va amb ells porta sandàlies d'anar a la platja...com es pot ser tant pixa pins!!!!Al cap d'una estona una altra bifurcació, i ara cap a on? Sort que un home que passa per allà fent footing ens informa: el de l'esquerra és el llarg i el de l'esquerra, l'anomenat, "3/4", és el ràpid però difícil. Ens ecomanem a Sant Jordi i decidim pujar pel 3/4.
Al cap d'una estona veiem baixar al pare perico i els 2 fills, no es camí apte per criatures i giren cua. La veritat es que en alguns moments ens empenedim d'haver agafar aquest camí, però tampoc se'ns passa pel cap tornar, així doncs i sota el crit de "No hi ha dolor", anem pujant.
Ens anem trobant gent que baixa, algun diuen: "Vinga pugeu, que a dalt hi ha molt perico".
Finalment, i amb les cares vermelles com a gambes de la calor i l'esforç, arribem a dalt. Fem un parada per recuperar-nos abans d'arribar a la plaça per tal de presentar-nos davant del monestir una mica endreçadets. Donem un volta i ja plenament refets, fem les primeres cerveses.
Truquem als que estan pujant, membres de Nostra Ensenya, Barcelona Hammers i altres habituals i ens diuen que s'ho han repensat i no pugen caminant sino amb el cremallera....responem amb crits de fora, fora i buuuuuuuu!!!!!
Al cap d'una estona ens trobem tots en un dels bars, i comencem a beure més cerveses, allò sembla un desplaçament, banderes penjades, càntics....Arriba el moment d'anar a veure a La Moreneta. Déu n'hi do la cua que hem de fer. Un cop venerada, baixem ràpid ja que tenim restuarant reservat a Monistrol.Deixem la Sagrada Muntanya del catalans baixant amb el cremallera. Mentre anem cap avall pensem, la veritat es que hi ha un bon troç... El dinar està reservat en un resturant del casc antinc, dinem a la terrassa, amb ombra i estem a la glòria.
Visca la Moreneta, patrona de Catalunya!
Visca el Barça i Visca Catalunya lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada