No tenim massa ganes de dir gaires
coses. Estem massa tristos.
Només dues coses:
Tito, ets un dels nostres. La teva malaltia i aquest últim viatge
teu ens han deixat desfets. Volem estar tot l'aprop que puguem de
la seva família i dels seus amics. Volem compartir amb tota la
família blaugrana la nostra tristesa, perquè és la tristesa de
quan ens deixa un dels nostres.
I moltes gràcies, Tito. Moltes gràcies
per tot el que ens has donat, que és infinitament més del que
nosaltres t'hem pogut tornar. Gràcies per haver fet, al costat d'en
Pep, i després tu com a comandant de la nau, el Barça més
triomfant de la història. Gràcies per haver-nos fet viure la
glòria. Però, sobretot, moltes gràcies pel teu compromís, per la teva valentia, pel
teu coratge, per la teva honestedat, pel teu exemple.
Aquesta maleïda malaltia que se t'ha
emportat tan jove ens ha tocat, per desgràcia, molt de prop a molts.
Sabem és el que és. Sabem és el que és combatre-la. Sabem el que
és guanyar-la. Sabem el valor que té aconseguir una treva. Però
també sabem de la incertesa i del que és perdre-la.
Avui hem perdut. I dissortadament no és
la primera vegada. Però tots sabem que els únics partits que segur
que es perden són els que no es juguen, els que no es disputen. I tu has estat un exemple
molt positiu per a molta gent que aquest partit s'ha de jugar fins al
final. I fer-ho amb tot el coratge i convenciment del món.
Gràcies, Tito. Descansa en pau.
I una abraçada molt i molt forta i tot
el nostre suport a totes les persones i famílies que lluiten contra
aquesta malaltia tan cruel.
SEMPRE AMB NOSALTRES, TITO!
Seguirem fidels al nostre Club, el FC Barcelona, i el nostre país, Catalunya, que tu tant vas estimar.