Sant Jordi, Sant Patró de Catalunya i de la creu de la nostra bandera

Diada de Sant Jordi. Un dels dies més bonics de l’any, en que retem homenatge al nostre Sant Patró, l’esperit del qual s’invoca amb la creu que lluïren les primeres banderes de Catalunya, la creu sota la protecció de la qual va guiar els exèrcits catalans al llarg de la nostra història arreu de la Mediterrània. La creu que llueix, esplèndida, a l’escut de nombrosíssimes ciutats i viles del nostre país, començant pel Cap i Casal, Barcelona. La creu que també lluïm a l’escut del FC Barcelona. La creu, també, que dóna nom a la nostra Penya: Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

Una Diada que invoca la força del nostre patró, el seu coratge. Una Diada que vivim també plena de valors del nostre poble, com la sensibilitat, l’amor, a través de la rosa. I la cultura, un poble culte, un poble que s’estima amb bogeria la seva llengua i l’ha preservada al llarg dels segles i per damunt de les ferotges persecucions que ha patit; una llengua i una cultura que manifestem amb els llibres.

Invocar, avui, el nostre Sant Patró, ser fidels al seu esperit, serà important, tant per la situació del país i les dificultats que arrossega, com per al nostre club, que viu un moment extraordinari de la seva història, i que ha de fer front, aquestes properes setmanes, a un repte extraordinari, que pot significar guanyar totes les competicions en les que hem participat: Lliga, Copa i Champions!

Aquesta esplèndida Diada de Sant Jordi ja va començar magníficament ahir a la nit, al camp, amb una extraordinària victòria sobre el Sevilla. El que semblava podia ser un partit complicat, va esdevenir una exhibició total, amb un joc meravellós. L’equip juga de tal manera que ja hem acabat les paraules per descriure’l i per definir la nostra felicitat. Ahir, a més, a l’estadi, en aquells primers 20 minuts màgics de la segona part, el camp va ser un clam. Semblava que havia esclatat la bogeria, i els càntics recorrien l’estadi, fins l’últim racó, a totes les graderies, i enllaçaven l’un rere l’altre. Va ser un moment apoteòsic. Els jugadors estan manifestant un compromís, una entrega, una concentració i una qualitat extraordinàries. En Pep Guardiola ha estat capaç de fer un equip fantàstic, i ha sabut treure el millor de tots i cadascun dels jugadors, que han esclatat en aquest equip.

Les properes setmanes són decisives. Perquè aquesta màgia que estem vivint necessita que acabi de la millor manera possible, de l’única manera possible: amb títols. Nosaltres hi serem, com érem també ahir al camp, malgrat els horaris impossibles i fastigosos a què ens fan jugar aquests imbècils que dirigeixen el futbol.

I a partir d’avui serem a tots els grans compromisos que ens esperen. Ja tenim –alguns, perquè lamentablement la sort i les escasses entrades disponibles no ens permetran ser-hi tots, com hauríem volgut- les entrades per a València.

Aquest dissabte hi ha una altra de les “finals” d’aquest tram, contra el València, un rival sempre dur i difícil. Cal que poguem decidir el més ràpidament possible la lliga, i aquest cap de setmana ens ensumem que pot ser molt interessant. Després, dimarts, rebrem el Chelsea, un altre partit per a gaudir i obrir les portes a la final de la Champions a Roma. I el següent dissabte: el partidàs contra el puto Madrid. Quan acabi aquest partit volem veure el Bernabeu menjant-se tota la seva ràbia anticatalana i aplaudint el nou campió de lliga…