dimarts, 19 de maig del 2009

Copa, Lliga... i Champions!!!!


Amics, amigues… continuem acumulant èxits, títols. Si tot just fa una setmana ens preparàvem per al desplaçament a València, a la final de la Copa, i la guanyàvem… aquest cap de setmana hem guanyat la lliga, batent tots els rècords.

Aquesta lliga ja feia dies que l’hauríem d’haver guanyat. Però un Madrid agònic va aconseguir, de manera quasi milacurosa, endarrerir el que ja només era un fet tècnic, el dia que matemàticament guanyaríem la lliga. Sí, va caldre aquella increïble, indescriptible, exhibició del Bernabeu, aquell definitiu cop d’autoritat perquè fós així. Però ho vam fer, i aquest dissabte, finalment, gràcies al triomf del Vilareal, el nostre Barça es va proclamar campió de lliga.

Ho vam ser d’una manera certament estranya. Amb els jugadors a casa, i sense grans cel·lebracions. Perfecte. Tot el club, tot l’equip, tots els seguidors, estem ara definitivament concentrats per a la gran final de la Champions, dimecres 27 de maig, a Roma.

El triomf del Vilareal ens va permetre reservar els nostres titulars. Això és molt important a aquestes alçades de la temporada, d’una temporada planejada per autèntics dements, amb un calendari incomprensible, infernal.

Dissabte, al camp, cel·lebrarem, de manera continguda, aquesta lliga. Retrem un merescut homenatge a aquest equip i el seu entrenador. Disfrutarem… però ho farem d’una estranya manera, d’una molt madura manera: amb contenció.

Diumenge començarà el gran desplaçament de la gent de la penya cap a Roma: uns en tren, d’altres en avió, d’altres en furgoneta i fins i tot algú en vaixell…

De dilluns a dimecres hi anirem arribant tots els que hem tingut la sort d’obtenir entrada per a Roma. Un cop més, l’única espina que tenim és que no hi poguem ser tots. I que a més a més molts no hi puguin ser perquè aquests senyors de la UEFA han venut la meitat de l’aforament a gent que l’importa una merda els dos equips que juguen, i per als cada cop més sangoneres “compromisos”.

Una final com la de Roma és, com ens va dir el nostre mite, Johan Cruyff, camí de Wembley, “un fiesta”. I així la viurem. Gaudint de la ciutat, practicant la dolce vita, exhibint el nostre orgull barcelonista i catalanista. Deixant ben clar quin és el nostre país i quines són les nostres banderes.

Així arribarem a dimecres… Així arribarem finalment a trobar-nos tots, fer un dinar de germanor i començar el ritual d’acostament al camp. Trobarem un últim bar on fer una última birra abans d’entrar-hi. I llavors… bé, llavors començarà l’espectacle dels nostres herois. Nosaltres també ens hi deixarem la pell, amb els nostres càntics, donant suport a l’equip.

I… guanyarem!!!!!

I no descartem cel·lebrar-ho amb un bon bany a la Fontana de Trevi, je je je
Llavors ja ningú no aturarà la nostra eufòria i felicitat!

PS: aquesta setmana, i tot i que amb una mica d’enderreriment, també us penjarem el post del desplaçament de la Creu de Sant Jordi a Berlín, a la Final Four.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La "frugoneta" dels freak brothers arribarà el dimecres al matí... per cert, al mundo dep deia que prohibiran la venta de begudes alcoholiques al centre de roma el dia de la final...

Basil

Free Counter and Web Stats