Comencem el llarg peregrinatge cap a Roma, cità aperta…
Avui marxen alguns en tren, demà més en avió, dimarts encara més en avió i en furgoneta, i dimecres la resta, també en avió. Ah! i algun ½ també demà dilluns en vaixell, je je je
Total, uns 12 i ½ que hem aconseguit entrades. Més la secció hongaresa, tradicionals aliats dels catalans.
Aquests dies Roma ha de ser catalana. Tots els barris, tots els racons, han de lluir els colors de les nostres banderes, de la senyera, de la Creu de Sant Jordi i del Barça.
Dimecres al matí mirarem de retre homenatge a l’antiga presència catalana a Roma, acudint a Santa Maria in Monserrato, autèntic emblema de l’església nacional catalana (i de la Corona catalano-aragonesa) a Roma, manllevada, com la resta de les nostres institucions i realitat nacional, per l’ocupació borbònica, després de la guerra dels Segadors i, sobretot, de la guerra de Successió. Serà emocionant retrobar-nos-hi i tenir un moment de recolliment i homenatge abans de reprendre la follia de la final.
Però creiem que val la pena, ni que sigui per un moment i en un moment com aquest, encomanar-nos a la nostra Santa Patrona i invocar la seva protecció.
Ja tenim algunes adreces per Roma, i rutes. Confiem, també, trobar-nos-hi a amics de sempre com la gent d’ICC o de la penya l’Urpa. A diferència de París, enguany no tenim un lloc de trobada, però ja sorgirà.
D’aquí a dimecres anirem fent nostres alguns racons, places o trattories romanes. Mirarem de gaudir de la cità eterna i la seva monumentalitat, i alhora viure intensament la final, amb tot el que comporta, especialment de birres… Fins dimecres, el dia “H”, el dia que ens abocarem a donar suport al nostre equip, a fer que sentin el nostre suport arreu, des de l’estadi i a traves nostres, fins l’últim racó de la nostra Nació.
Si podem anirem acutalitzant el bloc des de Roma. Ens emportem un portàtil i a l’hotel tenim wi-fi, de manera que a poc que el nostre estat ens ho permeti, aquí podreu anar trobant testimoni de la invasió catalana de Roma.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
Avui marxen alguns en tren, demà més en avió, dimarts encara més en avió i en furgoneta, i dimecres la resta, també en avió. Ah! i algun ½ també demà dilluns en vaixell, je je je
Total, uns 12 i ½ que hem aconseguit entrades. Més la secció hongaresa, tradicionals aliats dels catalans.
Aquests dies Roma ha de ser catalana. Tots els barris, tots els racons, han de lluir els colors de les nostres banderes, de la senyera, de la Creu de Sant Jordi i del Barça.
Dimecres al matí mirarem de retre homenatge a l’antiga presència catalana a Roma, acudint a Santa Maria in Monserrato, autèntic emblema de l’església nacional catalana (i de la Corona catalano-aragonesa) a Roma, manllevada, com la resta de les nostres institucions i realitat nacional, per l’ocupació borbònica, després de la guerra dels Segadors i, sobretot, de la guerra de Successió. Serà emocionant retrobar-nos-hi i tenir un moment de recolliment i homenatge abans de reprendre la follia de la final.
Però creiem que val la pena, ni que sigui per un moment i en un moment com aquest, encomanar-nos a la nostra Santa Patrona i invocar la seva protecció.
Ja tenim algunes adreces per Roma, i rutes. Confiem, també, trobar-nos-hi a amics de sempre com la gent d’ICC o de la penya l’Urpa. A diferència de París, enguany no tenim un lloc de trobada, però ja sorgirà.
D’aquí a dimecres anirem fent nostres alguns racons, places o trattories romanes. Mirarem de gaudir de la cità eterna i la seva monumentalitat, i alhora viure intensament la final, amb tot el que comporta, especialment de birres… Fins dimecres, el dia “H”, el dia que ens abocarem a donar suport al nostre equip, a fer que sentin el nostre suport arreu, des de l’estadi i a traves nostres, fins l’últim racó de la nostra Nació.
Si podem anirem acutalitzant el bloc des de Roma. Ens emportem un portàtil i a l’hotel tenim wi-fi, de manera que a poc que el nostre estat ens ho permeti, aquí podreu anar trobant testimoni de la invasió catalana de Roma.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
2 comentaris:
Molta sort amics. Una abraçada. Força Barça i Visca Catalunya Lliure!!!
Molt bé!
Recordeu que la bandera anglesa també és la de la creu de Sant Jordi. Per tant, ben a la vora cal posar-hi la del Barça i l'estelada.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
Salutacions i bon viatge.
Publica un comentari a l'entrada