Un cop més la Creu de Sant Jordi va posar en marxa el seu desplaçament per seguir el nostre Club allà on juga, malgrat que com ja veureu més endavant, sigui a llocs poc propicis de cara al seguidor. Aquest cop el desplaçament es feia conjuntament amb 2 membres dels ICC ( “L’Avi” i en “Sinvergüensa”), amb els quals vam quedar a les 05:30 de la matinada de divendres per anar fins al Vallès, on vam recollir en Cel·lulare. A les 06:15 enfilàvem l’autopista direcció França. Com es habitual en Súper es va oblidar quelcom, aquest cop no va ser cap bandera ni cap entrada, sinó els cd de música, la qual cosa va obligar a l’expedició a fer tot el viatge a base de UB-40, Compay Segundo i un cd del Barça per a nens.
A la primera àrea de servei que vam entrar, ja a territori francès, vam veure que no es venien cerveses amb alcohol. Això ens va obligar a fer 2 sortides fora de l’autopista i anar a pobles, com ara Arlés, on poder ingerir la beguda oficial de qualsevol desplaçament. Aquest fet va endarrerir el nostre horari i no vam passar per Niça on teníem l’hotel sinó que vam anar directament a Mònaco. Arribàvem a aquell país artificial cap allà les 15:00. Vam aparcar relativament a prop de l’estadi, on havíem d’anar ja que al no haver tingut sort en el sorteig del Barça, vam haver de recórrer a les entrades de la UEFA, les quals s’havien de retirar abans de les 16:00.
Un cop amb les entrades a la mà va anar al primer bar que vam trobar i quina va ser al sorpresa al veure que no servien alcohol. Al principi vam pensar que seria només als bar a prop de l’estadi i vam començar a caminar per allunyar-nos del recinte esportiu. No fèiem més que pujar i pujar escales, carrers costeruts, cada cop més lluny del camp però la resposta dels cambrers sempre era la mateixa: negativa total a servir res amb alcohol. En el nostre periple vam arribar fins l’estació de tren.
La nostra emprenyamenta amb aquestes lleis de la UEFA era de tal magnitud que vam decidir agafar un tren i anar a Niça a privar i tornar, estàvem desfets del viatge en cotxe, de tant caminar i de el calor horrorosa que feia. Entrem a l’andana, mirem horaris i preus, reflexionem i ens adonem que si marxem, sent l’hora que era, només faríem que posar els peus a Niça i haver de tornar.
Decidim baixar cap al port i seguir buscant, això ja s’havia convertit en un repte: Creu de Sant Jordi vs UEFA. Entrem en un altre bar i de sobte Sant Jordi baixa del cel….la mestressa ens diu: -“Us dono llaunes de cervesa amb alcohol però les heu d’amagar i les heu de beure lluny d’aquí”….YEEESSSSSS!!! . Omplim la bossa i marxem. La ciutat està plena dels CRS, i hem de trobar un lloc tranquil on no ser vistos. Arribem fins els mateix port, on entre el pàrking i un mini jardí, decidim seure i gaudir de tant preuat líquid…que bona que està la cervesa, i més si la beus de forma il·legal!!!
Un cop acabades les birres en “Sinverngüensa” troba un altre bar a prop on d’estranquis ens proveeixen de més birres. Decidim quedar-nos allí i gaudir de les poques coses que Mònaco ofereix de franc: veure iots que semblen palaus, cotxes de somni i dones espectaculars, això si, tot es mira però res es toca….snif! Un cop saciada la nostra set, enfilem cap a l’estadi. Altres barcelonistes ens diuen bars on trobar birres normals. Un cop allà parlem amb la cambrera i quan tot semblava conforme, d’una de les taules que hi ha a la terrassa s’aixeca un individu, ens mira i entra al restaurant, surt i darrera d’ell la cambrera que amb cara de circumstàncies ens diu que no hi ha alcohol…¿¿?? . L’individu en qüestió porta una acreditació penjat, és un directiu de la UEFA!!!! Cabró, fill de puta!! Les nostres mirades el fulminen i encara té la cara dura de dirigir-nos un “estúpids”…. La nostra indignació no té límits i li dirigim tota classe d’improperis. Optem per marxar, sort que al bar del port havíem fet una darrera comanda de llaunes que van ser racionades degudament. Pel camí ens trobem amb companys que han fet feina contra la xacra habitual en aquests desplaçaments internacionals, seguidors del Barça que van amb l’estanquera. La càrrega ha obligat a intervenir als CRS. Bé per la bona gent, per la gent com cal!
Un cop arribats a l’estadi, tenim entrades diferents i ens separem. La zona nostra era plena de gent del Barça però també de gent vinguda de llocs diversos: francesos, moros, ultres de la Lazio…un poti poti que va fer que no s’animés tant com ho va fer l’altre gol. Per sort Pedro ens va estalviar la loteria dels penaltis i vam poder tornar a casa amb la copa, 5 de 5, que gran!!!
Un cop acabat el partit quedem al cotxe i una mica més tard del previst enfilem camí cap a Niça. L’hotel està a prop de l’estació de tren, es la 1 de la matinada i per sort pels voltants hi ha bars oberts on podem menjar quelcom. Estem destruïts i decidim anar a dormir. Dissabte a les 12:00 ja estem de camí cap a Barcelona i arribem a casa sense cap incidència més.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
A la primera àrea de servei que vam entrar, ja a territori francès, vam veure que no es venien cerveses amb alcohol. Això ens va obligar a fer 2 sortides fora de l’autopista i anar a pobles, com ara Arlés, on poder ingerir la beguda oficial de qualsevol desplaçament. Aquest fet va endarrerir el nostre horari i no vam passar per Niça on teníem l’hotel sinó que vam anar directament a Mònaco. Arribàvem a aquell país artificial cap allà les 15:00. Vam aparcar relativament a prop de l’estadi, on havíem d’anar ja que al no haver tingut sort en el sorteig del Barça, vam haver de recórrer a les entrades de la UEFA, les quals s’havien de retirar abans de les 16:00.
Un cop amb les entrades a la mà va anar al primer bar que vam trobar i quina va ser al sorpresa al veure que no servien alcohol. Al principi vam pensar que seria només als bar a prop de l’estadi i vam començar a caminar per allunyar-nos del recinte esportiu. No fèiem més que pujar i pujar escales, carrers costeruts, cada cop més lluny del camp però la resposta dels cambrers sempre era la mateixa: negativa total a servir res amb alcohol. En el nostre periple vam arribar fins l’estació de tren.
La nostra emprenyamenta amb aquestes lleis de la UEFA era de tal magnitud que vam decidir agafar un tren i anar a Niça a privar i tornar, estàvem desfets del viatge en cotxe, de tant caminar i de el calor horrorosa que feia. Entrem a l’andana, mirem horaris i preus, reflexionem i ens adonem que si marxem, sent l’hora que era, només faríem que posar els peus a Niça i haver de tornar.
Decidim baixar cap al port i seguir buscant, això ja s’havia convertit en un repte: Creu de Sant Jordi vs UEFA. Entrem en un altre bar i de sobte Sant Jordi baixa del cel….la mestressa ens diu: -“Us dono llaunes de cervesa amb alcohol però les heu d’amagar i les heu de beure lluny d’aquí”….YEEESSSSSS!!! . Omplim la bossa i marxem. La ciutat està plena dels CRS, i hem de trobar un lloc tranquil on no ser vistos. Arribem fins els mateix port, on entre el pàrking i un mini jardí, decidim seure i gaudir de tant preuat líquid…que bona que està la cervesa, i més si la beus de forma il·legal!!!
Un cop acabades les birres en “Sinverngüensa” troba un altre bar a prop on d’estranquis ens proveeixen de més birres. Decidim quedar-nos allí i gaudir de les poques coses que Mònaco ofereix de franc: veure iots que semblen palaus, cotxes de somni i dones espectaculars, això si, tot es mira però res es toca….snif! Un cop saciada la nostra set, enfilem cap a l’estadi. Altres barcelonistes ens diuen bars on trobar birres normals. Un cop allà parlem amb la cambrera i quan tot semblava conforme, d’una de les taules que hi ha a la terrassa s’aixeca un individu, ens mira i entra al restaurant, surt i darrera d’ell la cambrera que amb cara de circumstàncies ens diu que no hi ha alcohol…¿¿?? . L’individu en qüestió porta una acreditació penjat, és un directiu de la UEFA!!!! Cabró, fill de puta!! Les nostres mirades el fulminen i encara té la cara dura de dirigir-nos un “estúpids”…. La nostra indignació no té límits i li dirigim tota classe d’improperis. Optem per marxar, sort que al bar del port havíem fet una darrera comanda de llaunes que van ser racionades degudament. Pel camí ens trobem amb companys que han fet feina contra la xacra habitual en aquests desplaçaments internacionals, seguidors del Barça que van amb l’estanquera. La càrrega ha obligat a intervenir als CRS. Bé per la bona gent, per la gent com cal!Un cop arribats a l’estadi, tenim entrades diferents i ens separem. La zona nostra era plena de gent del Barça però també de gent vinguda de llocs diversos: francesos, moros, ultres de la Lazio…un poti poti que va fer que no s’animés tant com ho va fer l’altre gol. Per sort Pedro ens va estalviar la loteria dels penaltis i vam poder tornar a casa amb la copa, 5 de 5, que gran!!!
Un cop acabat el partit quedem al cotxe i una mica més tard del previst enfilem camí cap a Niça. L’hotel està a prop de l’estació de tren, es la 1 de la matinada i per sort pels voltants hi ha bars oberts on podem menjar quelcom. Estem destruïts i decidim anar a dormir. Dissabte a les 12:00 ja estem de camí cap a Barcelona i arribem a casa sense cap incidència més.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
1 comentari:
nosaltres akest dia també vam estar molt a prop de dos de vosaltres a la zona on hi havien els moros, jejeje!! M'enrecordo perqué estavem darrera del gol i dos de vosaltres estaven davant meu amb la bandera de la creu de Sant Jordi, nosaltres erem 4. Una salutació i visca el barça i visca Catalunya!!!
Publica un comentari a l'entrada